Impressora 3D SIGMA R19 i propietats del material PET-G

Domínguez i Masdéu, Àlex
Compartir
A dia d’avui, el món tecnològic avança a un ritme frenètic i el de les impressions 3D no en són un cas apart. Existeixen moltes tècniques de fabricació 3D i una de les més utilitzades, i en la que es centra aquest treball, rep el nom de FDM o FFF (Fused Deposition Modeling, Fused Filament Fabrication). El modelatge per disposició fosa utilitza una funció additiva, dipositant el material en capes fins a conformar una peça. Aquest mètode utilitza un termoplàstic, el quan arriba enrullat en forma de bobina, i es fa passar per un extrusor que el va col·locant, en forma de filament, sobre el “llit”. En acabar la primera capa, aquest llit es desplaça en l’eix vertical per tal de que l’extrusor pugui començar a dipositar la següent capa. Aquest procés es repeteix capa rere capa fins a la creació total de la peça. A la figura 1 es pot veure un petit esquema de les parts i el funcionament del FDM ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0