Determinació dels paràmetres de monitorització i control durant el procés d’hidròlisi enzimàtica de fibres de cel·lulosa
Share
La cel·lulosa és el polímer natural més abundant a la Terra, les fonts de les quals es
pot obtenir són molt diverses (vegetal o animal). En els últims anys, les comunitats tant
industrials com científiques han mostrat un interès creixent per la unitat d’estructura més
petita de les fibres de cel·lulosa, les nanofibres. El seu origen natural i les seves
propietats mecàniques tals com resistència i lleugeresa, la seva elevada superfície
específica i relació d’aspecte, la capacitat d’enllaç o funcionalització química i estabilitat
tèrmica i dimensional [1], [2] fan que siguin un producte molt potent i versàtil, amb un
ampli rang d’aplicacions com ara nanopapers, aerogels, additius alimentaris o
dispositius mèdics, entre d’altres