Càlcul de deformacions en servei en elements de formigó armat a flexió considerant la interacció entre armadures i formigó

Abstract

En estructures de formigó armat, el formigó traccionat es fissura amb tensions relativament baixes, de manera que en aquestes zones s’hi incorporen armadures d’acer o altres materials, que resisteixen les traccions. Gràcies a l’adherència entre el formigó i les armadures, es poden transferir tensions de les armadures cap al formigó i aixì el formigó traccionat entre dues fissures pot col·laborar en la rigidesa de l’element que acaba essent més gran que en el cas de considerar les seccions totalment fissurades. El formigó es comporta de forma lineal a tensions baixes, habitualment en la zona d’estats límits de servei, mentre que per a tensions mes altes i pròximes a la seva ruptura, les lleis adopten lleis de tensió-deformació de forma sensiblement parabòlica

In reinforced concrete structures, tensile concrete cracks with relatively high stresses low, so that steel or other armor is incorporated in these areas materials that resist traction. Thanks to the adhesion between the concrete and the rebars, stresses can be transferred from the rebars to the concrete and thus the concrete pulled between two fissures can contribute to the rigidity of the element that ends up being greater than in the case of considering fully cracked sections. Concrete behaves linearly at low stresses, usually in the states area service limits, while for higher voltages and close to breaking, the laws they adopt stress-strain laws in a sensibly parabolic form