La ciutat és un microorganisme en constant evolució. La seva capacitat d’ecosistema
és comparable als milers de moviments i accions que tenen lloc en el mateix espai-temps
en un rusc d’abelles. Petites accions amb objectius molt clars, executats de manera
conjunta que tenen una incidència important en el desenvolupament de la seva vida.
Això és la ciutat, individus desenvolupant accions que incideixen en el conjunt del seu
funcionament. Però, no com actuen les abelles, nosaltres exercim la nostra individualitat,
i a vegades, ens oblidem de l’impacte que podem exercir sobre la col·lectivitat.
El treball s’ha centrat en la recerca d’espais desocupats que poguessin aportar noves maneres
d’incidir en la col·lectivitat del Barri Vell. L’estudi de camp ha pogut constatar l’existència
d’agrupacions d’espais buits que podien ser revertits en el bon funcionament social de la ciutat.
Ara bé, durant el procés de treball d’aquest projecte s’ha pogut observar com alguns d’aquests
espais canviaven i es convertien de nou en espais ocupats. Ho han fet, en la seva gran
majoria, en nous habitatges amplis i moderns que sedueixen els compradors estrangers.
Les dades extretes en l’inici del treball han ajudat al traçat dels usos del diferents edificis que formen el conjunt. La definició arquitectònica dels espais ha constatat les aproximacions numèriques dels usos que s’havien fet.
El teixit en xarxa ha obligat a repensar constantment els usos de cada espai del projecte i a
entendre si existia alguna duplicitat del programa que s’estava plantejant. La dificultat del
terreny pel seu gran desnivell van provocar una lenta aproximació a l’entesa de tot el conjunt.
La decisió de separar el projecte en tres elements que el vertebraven i enllaçaven a l’hora va fer de cop molt més clares totes les idees que s’havien anant plantejant. Els elements tenien sentit en si mateix,una connexió conceptual amb el barri, i al mateix temps apropaven el projecte al nivell de l’usuari
DUGiDocs