Perspectives de futur en l’àmbit del dret català de successions

Abstract

Proposar modificacions legislatives en el llibre 4 del Codi civil de Catalunya no és una tasca en absolut senzilla. És, amb tota probabilitat, el llibre més reeixit del nostre Codi civil, la qual cosa s’explica per tot el substrat ubèrrim que ha representat l’avantprojecte de Compilació de 1955 amb la saviesa de Rosa Sastre i la resta de compiladors. I és el fruit d’un amplíssim consens en el si de la Comissió Mixta d’experts entre el Parlament i l’Observatori de Dret Privat, en què es va formular per unanimitat una proposta de revisió de l’avantprojecte del llibre 4 que va ser adoptada, gairebé en la seva integritat, pel Parlament de Catalunya. El propòsit de les pàgines que segueixen no pretén, doncs, qüestionar aquell consens, i, per consegüent, no es presentarà cap iniciativa adreçada a discutir el vells principis successoris o a remoure institucions centrals com la llegítima o els ordres de la successió intestada. Ben al contrari, les propostes que es formularan assumeixen la substància de la regulació vigent, i la pretensió és completar aspectes que considero que no estan prou desenvolupats o introduir petites modificacions tenint en compte els pronunciaments judicials o possibles desajustos que s’han detectat. Els suggeriments de reforma que es detallen a continuació s’articulen en tres eixos: a) El primer és la necessitat de tenir en compte els canvis en els mecanismes de transmissió de la riquesa dins de la família i les transformacions que ha experimentat la família, en la mesura que el dret de successions català segueix massa centrat en la família nuclear, mentre que en la realitat social proliferen altres models de família. Cal que el dret de successions s’emmotlli a les noves realitats familiars, no que les famílies s’hagin d’emmotllar al tipus familiar en què se centra el dret de successions. b) El segon és l’oportunitat de ref lexionar sobre determinades modificacions puntuals de l’articulat vigent a la vista de determinades decisions judicials. c) El tercer és l’escaiença de reformes llevíssimes en el text del llibre 4 a fi d’anticipar-se a l’esdeveniment de situacions potencialment conf lictives. Cap d’aquests tres eixos constitueix una innovació que sigui mèrit de qui escriu aquesta ponència. La Comissió Mixta encarregada de revisar l’avantprojecte de llibre 4 ja va actuar amb aquests criteris. Així, quant a l’eix a), es va introduir l’art. 421-23, que ja té present formes extratestamentàries de transmetre la riquesa; es tracta, ara, de completar aquesta regulació a fi que la successió tingui un tractament més unitari, aprofitant l’experiència comparada derivada de l’expansió d’aquests mecanismes. De manera similar, el llibre 4 equipara les parelles matrimonials amb les parelles estables a efectes successoris, però no té en compte altres realitats familiars en expansió com les famílies reconstituïdes. De l’eix b) n’és una manifestació l’art. 411-9.4, relatiu a l’extinció de l’herència jacent en cas d’acceptació d’un dels cohereus cridats, que va ser una reacció a la solució poc satisfactòria que a aquesta qüestió havia donat la STSJC de 9.10.2000. Finalment, es pot encabir dins de l’eix c) l’art. 412-5.2, relatiu a la prohibició que les persones jurídiques i els cuidadors professionals que presten serveis assistencials puguin ser instituïdes hereves en testaments hològrafs, el qual evita que a Catalunya es pugui atènyer una decisió tan discutible com la de la SAP Burgos de 2 2 . 5 . 2 0 1 7, en què es declara vàlid el testament hològraf on s’instituïa hereva universal la residència geriàtrica "Conde de Haro", trobat per atzar entre els papers del difunt a la seva habitació en dita residència