La generalitzada utilització de les xarxes socials per part de les persones per activitats professionals i per fer públiques o compartir activitats privades ha provocat la modificació de preceptes del Codi Civil Català (CCCat) per Llei 10/2017 de 27 de juny de les voluntats digitals i de modificació dels llibres segon i quart del Codi civil de Catalunya. La modificació ha posat l’accent en el tractament o destinació dels arxius digitals generats d’una persona després de la mort, introduint la regulació del document de voluntats digitals, però també fa referència a l’afectació que pels menors pot tenir una inadequada gestió de les xarxes socials. Tal i com expressa el preàmbul de la Llei "Respecte a les dades digitals dels menors d’edat, la Llei faculta els qui tenen la potestat parental i els tutors per tal que vetllin perquè la presència dels menors i els tutelats en els entorns digitals sigui adequada i no els generi riscos. A aquest efecte, han de poder promoure les mesures adequades davant dels prestadors de serveis digitals i sol·licitar també, amb caràcter excepcional, l’assistència dels poders públics". Es modifica l’article 236‑17 CCCat, s’hi afegeix un nou apartat 5 i l’anterior apartat 5 esdevé l’apartat 6. L’apartat 5 queda redactat de la següent manera: "5. Els progenitors han de vetllar perquè la presència del fill en potestat en entorns digitals sigui apropiada a la seva edat i personalitat, a fi de protegir‑lo dels riscos que en puguin derivar. Els progenitors també poden promoure les mesures adequades i oportunes davant dels prestadors de serveis digitals i, entre d’altres, instar‑los a suspendre provisionalment l’accés dels fills a llurs comptes actius, sempre que hi hagi un risc clar, immediat i greu per a llur salut física o mental, havent‑los escoltat prèviament. L’escrit adreçat als prestadors de serveis digitals ha d’anar acompanyat de l’informe del facultatiu en què es constati l’existència d’aquest risc. La suspensió de l’accés resta sense efectes en el termini de tres mesos a comptar del moment en què s’hagi adoptat, llevat que sigui ratificada per l’autoritat judicial." Es fa una referència explícita de les obligacions que tenen els progenitors de vetllar per la seguretat digital dels menors i les mesures que poden prendre davant dels prestadors de serveis digitals, per tal de protegir els menors de les seves pròpies actuacions o comportaments digitals, però a la pràctica el que s’està plantejant són controvèrsies en l’exercici de la potestat per la publicació d’imatges o d’altres dades dels menors per part d’un progenitor sense el consentiment de l’altre. És necessari sempre el consentiment dels dos progenitors per publicar imatges o altres dades dels fills menors d’edat? . Quina incidència té la voluntat expressada pels menors en aquestes publicacions? Els canvis en la tecnologia i en el món de la comunicació són molt ràpids i estan provocant un canvi important en les formes de comunicació familiar, social i professional o laboral, que afecta concepcions jurídiques clàssiques, com la de intimitat, privacitat i protecció de drets fonamentals. Internet ha entrat en les nostres vides i s’ha instal·lat multiplicant la capacitat de comunicació o de relació i superant els límits que abans imposaven les distàncies geogràfiques. Els límits entre públic o privat són difusos i els coneixements dels usuaris d’internet sovint són insuficients o limitats de manera que difícilment es pot garantir que una publicació compartida que es pensa privada no pugui arribar a persones a les quals no estava destinada
DUGiDocs