La normativa de Seguretat Social i la jurisprudència del Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem en relació als requisits d’accés a la pensió de viudetat —que requereixen un requisit formal de constitució de la parella de fet— col·loca a les parelles estables subjectes a les normes del Llibre II del Codi Civil de Catalunya en una situació de desigualtat, en tant que la normativa catalana admet la constitució de parelles de fet per la mera convivència more uxorio o l’existència de fills comuns. Amb la voluntat de corregir aquesta situació, el Parlament de Catalunya ha aprovat el Decret Llei 3/2015, de 6 d’octubre, de modificació de la Llei 24/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relativa a la creació del Registre de parelles estables amb la finalitat de, segons estableix el seu preàmbul, “crear els instruments necessaris per estendre la igualtat dels drets civils de què gaudeixen les parelles estables a Catalunya a l’àmbit dels drets de caràcter públic, per tal de facilitar, entre d’altres, el dret a percebre de la Seguretat Social la pensió de viduïtat. En aquest context, l’objecte del present article és analitzar el règim jurídic de la pensió de viudetat de les parelles de fet i la interpretació que n’han fet del Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem, amb la finalitat de determinar i valorar les diferències existents en relació a les parelles matrimonials, la coherència amb la regulació catalana en matèria de parelles estables i les conseqüències de la creació del Registre de parelles estables
DUGiDocs