Implementació de rutines de treball optimitzades per als operaris de manteniment
Texto Completo
Compartir
El desenvolupament del present treball s’ha realitzat en el departament de manteniment d’una empresa del sector de la indústria alimentària, que presenta la necessitat d’optimitzar l’estratègia que segueixen els operaris de manteniment, inicialment de tipus correctiu.
L’objecte del projecte és integrar totes les activitats preventives o normalitzades que ha de fer un operari de manteniment, en una o diverses rutines de treball optimitzades per tal d’eliminar les tasques que no aporten valor a l’empresa i gestionar la base de l’activitat de l’operari.
Durant la primera fase del projecte, es van dur a terme dues preses de dades per entendre la situació inicial dels electromecànics.
La primera presa de dades consistia a obtenir el registre de totes les fallades tècniques que havien tingut les diferents màquines de la planta durant els últims sis mesos. L’objectiu d’aquesta presa de dades era conèixer la càrrega d’hores de manteniment correctiu que suposava cada màquina i la mitjana d’hores al torn que dedicava cada operari al manteniment correctiu.
L’objectiu de la segona presa de dades era conèixer tots els desplaçaments, el tipus de tasques i el temps d’execució d’aquestes. Durant un total de setze torns, dos operaris de manteniment van anar registrant tot el que feien en uns fulls, que posteriorment van servir per visualitzar els moviments dels operaris amb un diagrama d’espagueti i per conèixer el balanç de càrregues durant les diferents hores del torn.
Un cop analitzades les dades es va passar a la segona fase del projecte, que va consistir en la identificació d’oportunitats de millora mitjançant la metodologia ECRS (Eliminar, Combinar, Reduir i Simplificar). Inicialment es van poder localitzar quines eren les tasques d’on provenien les diferents pèrdues per moviments, per espera, per talent infrautilitzat, per correcció de defectes i per mala gestió de la informació. Un cop identificades les tasques es van eliminar les que no eren necessàries, i es van combinar, reduir o simplificar les que eren estrictament necessàries.
La tercera fase va consistir en la creació de les noves rutines de treball optimitzades, on es van definir una sèrie de noves tasques preventives i estandarditzades que aportaven valor a l’empresa.
Una de les decisions més transcendents del projecte va ser dividir la zona inicial de treball (tota la planta) en tres cel·les de treball independents amb una càrrega de feina similar, gràcies a les dades obtingudes sobre la càrrega d’hores de manteniment correctiu per a cada màquina. Aquesta nova distribució disminueix les pèrdues per moviments, millora la canalització de la informació entre els electromecànics i permet una distribució de tasques equitativa per a tots els treballadors.