"Fragmente-Stille, an Diotima" de Luigi Nono: escuchar lo imposible

Abstract

This thesis presents an analysis of Luigi Nono’s Fragmente-Stille, an Diotima, as a starting point to investigate that this piece for string quartet provides in terms of the notions of sound and silence, the temporary and spatial constructions that it has given rise to, its connections with different compositions and texts written by the composer, its resonances in the postulations of other authors (musicians, writers and philosophers), and the political implications that every work of art entails

En aquesta tesi ens acostem a Fragmente-Stille, an Diotima de Luigi Nono per a, partint de la seva anàlisi, anar rastrejant el que posa en joc aquesta obra per a quartet de cordes: les concepcions del so i del silenci implicades, la construcció espaciotemporal que genera, els seus vincles amb les altres obres i els textos del compositor, les ressonàncies amb els pensaments d’altres autors (músics, escriptors, filòsofs) i les implicacions polítiques que comporta tota aposta de món que és una obra d’art