Externalització de serveis públics : la casuística de l’administració local

Compartir
La forma de producció dels serveis locals ha experimentat, en les últimes dècades, canvis importants. La globalització, el creixement de la població, la complexitat tecnològica, la restricció de la despesa pública i l’increment de les demandes de la societat han anat acompanyats de canvis en les formes de prestar els serveis. No obstant això, aquest procés ha estat i és subjecte constant de debat social, econòmic, acadèmic i polític. El present treball es marca com objectiu l’anàlisi quantitativa de com es presten els serveis obligatoris als municipis catalans (gestió directa, mancomunada, mixta, consorci o indirecta). D’aquests objectius es desprenen tota una sèrie d’hipòtesis. En primer terme, la major part dels serveis municipals obligatoris es duen a terme de manera internalitzada; en segon terme, com es presten els serveis en els grups: obres i manteniment, serveis bàsics, protecció a les persones, oci i entreteniment i aquells serveis que no tenen grup, la prestació dels quals pots diferir i, finalment, el nivell d’externalització depèn del nombre d’habitants de cada municipi. Tot això s’analitza per a una àmplia mostra de municipis de Catalunya. Les dades s’extreuen del Portal Institucional del Ministeri d’Hisenda d’Espanya per a l’any 2018. Els principals resultats demostren, a grans trets, que la major part de serveis obligatoris es presten de manera directa en els municipis de la mostra. La segona forma de gestió majoritària és la mancomunada i, finalment, la gestió indirecta. Cal destacar que els nivells de gestió directa i indirecta es mantenen constants per a cada rang d’habitants, mentre que la gestió mancomunada disminueix ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0