L'anticoagulació en la teràpia continua de reemplaçament renal. Seguretat i eficàcia dels citrats versus heparina: revisió bibliogràfica

Abstract

Introduction: Continued renal replacement therapy has long been used to address acute kidney disease, a pathology with a high number of patients admitted to an ICU. The main problem of this therapy is the coagulation of the filters and circuits, indispensable components for the treatment. Two major anticoagulants are used to prevent this situation: heparin and citrates. Although heparin is the most commonly used, user friendly and older drug, citrates have recently begun to be recommended as first-line anticoagulants, thus outperforming heparin. Regional citrate anticoagulation (RCA) is a treatment that is still under debate and its implementation is considered complex. However, the scientific community observed many benefits and a positive impact on the use of ARC compared to heparin. Objective: To determine the effectiveness of systemic anticoagulation with heparin versus regional citrate anticoagulation. Methodology: A bibliographic review was performed using the databases PubMed, Web of science, BMC, Cochrane Library and the Trip medical database during January and February 2020. Then, the published articles in these databases during the last 10 years were selected. Results: A total of 15 articles that met the inclusion criteria were selected, of which 2 are literature reviews, 2 meta-analyses, 1 systematic review, 4 randomized clinical trials and 6 observational studies. Conclusions: Despite existing discussions, it seems clear that citrate treatment offers numerous advantages in comparison to systemic heparin treatment. On the one hand, citrates increase treatment efficiency, since they allow to extend materials shelf-life and this reduces the used material. In addition, citrate treatment enables to reduce treatment interruptions, resulting in a more rigorous treatment pattern for the patients. On the other hand, citrate treatment is considered safe, since it drastically reduces the risk of bleeding as well as the incidence of treatment-derived metabolic disorders. Finally, a small incidence of citrate accumulation and hyponatremia were observed, risks that healthcare professionals are currently facing

Introducció: La teràpia continua de reemplaçament renal és utilitzada des fa temps per fer front a la malaltia renal aguda, patologia que pateix un elevat nombre de pacients ingressats en una UCI. El principal problema d’aquesta teràpia és la coagulació dels filtres i circuits, components indispensables per a dur a terme el tractament. Per evitar aquesta situació s’utilitzen dos anticoagulants principals: l’heparina i els citrats. Malgrat l’heparina és el més comú, fàcil d’utilitzar i de més antiguitat, recentment s’ha començat a recomanar els citrats com a anticoagulant de primera línia d’actuació superant així l’heparina. L’Anticoagulació Regional amb Citrats (ARC) és un tractament que encara genera debat i es considera complex a l’hora d’implementar-lo. La comunitat científica però, ha observat molts beneficis i un impacte positiu en la seva utilització en comparació amb l’heparina. Objectiu: Conèixer l’efectivitat de l’anticoagulació sistèmica amb heparina versus l’anticoagulació regional amb citrats. Metodologia: S’ha dut a terme una revisió bibliogràfica utilitzant les bases de dades PubMed, Web of science, BMC, Cochrane Library i el metacercador Trip data base durant els mesos de gener i febrer de 2020 i han estat seleccionats els articles publicats en els últims 10 anys. Resultats: S’han seleccionat un total de 15 articles que compleixen amb els criteris d’inclusió, dels quals 2 són revisions bibliogràfiques, 2 metaanàlisi, 1 revisió sistemàtica, 4 assajos clínics aleatoritzats i 6 estudis observacionals. Conclusions: Malgrat els debats existents, sembla evident que el tractament amb citrats presenta diversos avantatges comparat amb el tractament amb heparina sistèmica. Per una banda, els citrats augmenten l’eficàcia del tractament, ja que permeten allargar la vida útil del material i això permet reduir-lo. A més a més, el tractament amb citrats facilita disminuir les interrupcions, i això es tradueix en una pauta de tractament més rigorosa per al pacient. Per altra banda, el tractament amb citrats es considera segur, ja que disminueix dràsticament tan el risc de sagnat com la incidència de trastorns metabòlics derivats del tractament. Finalment, s’observa una mínima incidència d’acumulació de citrats i hiponatremia, riscos als que s’enfronten actualment els pacients i que han de ser supervisats per als professionals sanitaris