L’activitat física com a factor de protecció de la malaltia asmàtica: revisió bibliogràfica
dc.contributor
dc.contributor.author
dc.contributor.other
dc.date.accessioned
2021-02-15T07:22:22Z
dc.date.available
2021-02-15T07:22:22Z
dc.date.issued
2020
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
Introduction: Asthma is a chronic inflammatory disease of the respiratory tract
that results in a progressive loss of lung function with episodes of dyspnoea,
cough, intercostal pull, and chest tightness. It affects around 334 million people
worldwide and, in our country there are about 3 million people who suffer from the
disease with a growing trend. Today, the population still considers that the practice
of physical activity in asthmatics is contraindicated because it is believed to
worsen the symptoms, but it has been identified that it has a completely opposite
effect. Improves cardiopulmonary capacity leading to a better quality of life (QoL)
and reduces the prevalence of asthma in children and adults. Objectives: To
describe the benefits of physical activity in asthmatics; both physiological and
mental and determine which physical exercise is more efficient to prevent an
asthmatic crisis. Methodology: A literature review was performed on the Medline
PubMed, Cochrane Library, CINAHL and SciELO databases. The keywords to
perform the search were: "asthma", "exercise", "physical activity", "respiratory
function" and "lung function". The inclusion criteria of the review were: evidence
published between 2015 and 2020; articles in English, Spanish and Catalan; full-
text, open-access text that includes populations of all ages and focuses on the
relationship between physical activity and asthma. Articles that do not meet the
objective of the review and evidence developed with animals were excluded.
Results: 13 articles were included in the review. The selected articles present the
following methodological designs: 1 literature review, 2 case studies and controls,
1 systematic review, 1 prospective study, 2 randomized controlled trials, 1
longitudinal study, 1 systematic review and meta-analysis, 3 controlled trials and 1
clinical review. Conclusions: Aerobic training improves clinical control of asthma,
reduces lung inflammation and increases cardiorespiratory condition by preventing
the onset of diseases such as obesity and mental illness in the case of children. It
should be added that the results confirm that anxiety is linked to daily physical
activity. However, the practice of sport leads to an improvement in the QoL of
asthmatics. For these reasons, exercise should be prescribed as part of the
treatment of asthma
Introducció: L’asma és una malaltia inflamatòria crònica de les vies respiratòries
en què té lloc una pèrdua progressiva de la funció pulmonar que cursa amb
episodis de dispnea, tos, tiratge intercostal i opressió toràcica. Afecta al voltant de
334 milions de persones arreu del món i en el cas el nostre país, uns 3 milions de
persones pateixen la malaltia amb una tendència de prevalença creixent. Avui dia
la població encara considera que la pràctica d'activitat física en persones
asmàtiques està contraindicat ja que es creu que empitjora la simptomatologia,
però, s’ha identificat que té un efecte totalment oposat. Millora la capacitat
cardiopulmonar donant lloc a una millor qualitat de vida (QdV) i redueix la
prevalença de l’asma infantil i en adults. Objectius: Descriure els beneficis de
l’activitat física en les persones asmàtiques; tant fisiològics com mentals i
determinar el tipus d'exercici físic més eficaç per evitar la crisi d'asma.
Metodologia: S’ha realitzat una revisió bibliogràfica a les bases de dades Medline
PubMed, Cochrane Library, CINAHL i SciELO. Per realitzar la cerca es van
utilitzar les següents paraules clau: “asthma”, “exercise”, “physical activity”,
“respiratory function” i “lung function”. Pel que fa als criteris d’inclusió, es va
acceptar evidència publicada entre els anys 2015 i 2020; articles en llengua
anglesa, castellana i catalana; a text complet i d’accés lliure on s’incloguin
poblacions de totes les edats i que tractin la relació entre l’activitat física i l’asma.
Es van excloure els articles que no responien a l'objectiu de la revisió i evidència
elaborada amb animals. Resultats: S’han inclòs 13 articles a la revisió. Els
articles seleccionats presenten els dissenys metodològics següents: 1 revisió
bibliogràfica, 2 estudis de casos i controls, 1 revisió sistemàtica, 1 estudi
prospectiu, 2 assajos controlats aleatoritzats, 1 estudi longitudinal, 1 revisió
sistemàtica i metanàlisi, 3 assajos controlats i 1 revisió clínica. Conclusions:
L’entrenament aeròbic millora el control clínic de l’asma, redueix la inflamació
pulmonar i augmenta la condició cardiorespiratòria evitant l'inici de malalties com
són l’obesitat i les malalties mentals en el cas de la població infantil. Cal afegir que
els resultats confirmen que l’ansietat es troba vinculada amb l'activitat física diària.
Tanmateix, la pràctica esportiva millora la QdV de les persones asmàtiques. Per
aquests motius, l’exercici s’hauria de prescriure com a part del tractament de
l’asma
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.relation.ispartofseries
Infermeria (TFG)
dc.rights
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
dc.rights.uri
dc.subject
dc.title
L’activitat física com a factor de protecció de la malaltia asmàtica: revisió bibliogràfica
dc.type
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.audience.educationlevel
Estudis de grau