Radicalització i radicalitats

Abstract

The author starts from the irruption of the concept of radicalization in political and social discourses to analyze the evolution of the concept, the concepts that have been derived from it and its treatment. He speaks of a distortion of the concept and bets on recovering its complexity, both in terms of its forms (different types of radicalization), and in terms of what causes or contributes to the development of these phenomena (speaks of multicausality and the need for an anthropological, sociological, psychological and political approach, among others). On the other hand, the author is critical of the commitment to an almost-therapeutic “deradicalization” made by the French state, which generated more than disappointing results, and is more confident in the current commitment based on “prevention”, while pointing out the limitations of the training of social work professionals (largely the result of general training deficits in the French education system) to tackle this task with solvency. In the final section, the author points out what, in his opinion, are some of the main deficits, which, as they could be alleviated, would have an impact on a better approach to the phenomena of violent radicalization and, in general, on a better understanding. of many other contemporary social phenomena that develop in parallel to this

L’autor parteix de la irrupció del concepte de radicalització en els discursos polítics i socials per analitzar l’evolució del concepte, dels conceptes que se n’han derivat i del seu tractament. Parla d’una distorsió del concepte i aposta per recuperar la seva complexitat, tant pel que fa a les seves formes (diferents tipus de radicalització), com pel que fa a allò que provoca o contribueix al desenvolupament d’aquests fenòmens (parla de multicausalitat i de necessitat d’un abordatge antropològic, sociològic, psicològic i politològic, entre altres). Per altra part l’autor es mostra crític amb l’aposta per una “desradicalització” quasi-terapèutica que va fer l’Estat francès, que va generar uns resultats més que decebedors, i es mostra més confiat per l’aposta actual basada en la “prevenció”, si bé assenyala les limitacions de la formació dels professionals del treball social (en bona mesura resultat de dèficits de formació generals en el sistema educatiu francès) per a abordar amb solvència aquesta tasca. A l’apartat final l’autor apunta els que a parer seu són alguns dels principals dèficits, que en la mesura que es poguessin pal·liar, repercutirien en un millor abordatge dels fenòmens de radicalització violenta i, en general, en una millor comprensió de molts altres fenòmens socials contemporanis que es desenvolupen en paral·lel a aquest