Cap MENA de problema. La participació comunitària com a via alternativa per gestionar les dificultats i limitacions que es troben els joves sense referents familiars al territori

Abstract

Joves sense referents familiars al territori han arribat a terres catalanes en la recerca de noves oportunitats i possibilitats de futur, però sembla que alguna cosa s’ha estroncat durant el seu procés d’acollida. A la ciutat de Girona ha arribat haver-hi una quarantena de joves, pertanyents a aquest col·lectiu, malvivint pels carrers. Amb quines oportunitats compten dins del sistema de protecció de menors i a quines contingències s'han d'afrontar? Han estat a l'alçada els diferents agents educatius que intervenen amb aquest col·lectiu a l'hora de vetllar per la inclusió d'aquests joves? En aquest article, mitjançant una metodologia qualitativa, realitzada a partir d'entrevistes a joves sense referents familiars al territori, educadors i militants d'organitzacions populars vinculades als joves, s'analitza la incidència de la participació comunitària i les oportunitats que aquesta pot generar per aquests joves. A través dels resultats es posa de manifest l'etiquetatge amb què han de conviure i les barreres que això els suposa. També s'assenyala la correlació entre aquestes dificultats i les mancances vers les necessitats de seguretat, afiliació i reconeixement que presenten, entre d'altres. Per contra, els resultats evidencien la possibilitat de trencar amb la categorització negativa que se'ls associa, utilitzant una eina tan potent com la participació comunitària. A més, es posa de manifest les oportunitats i beneficis que aporta als joves, participar, pertànyer i ser a la comunitat on viuen. I en acabat, un punt molt destacable és l'evidència extreta de què la participació comunitària apel·la i és responsabilitat no només dels joves, sinó també de la societat i per descomptat de l'àmbit de l'educació social.

Young people without family references on the territory, have arrived to Catalan lands, in search of new opportunities and a possible future. However something has gone awry during they reception process. Into the city of Girona, almost 40 of this young people, belonging to this group, have been poorly living on the streets. What chances do they have within the minor protection system, and what contingencies do they have to face? Have the different educational agents involved, been up to the task of ensuring the inclusion of these young people? In the following essay, through a qualitative methodology and combining interviews with those youngsters, education agents, and members of different associations linked to young people, we analyze the incidence of community participation and the opportunities it can provide to them. Through the results, it’s made clear the labeling they carry and the barriers it creates. It also shows the correlation between these difficulties and the shortcomings towards the needs of security, affiliation and recognition among others. On the contrary, this results manifest the possibility of breaking with the negative connotation associated with them, using a powerful tool as the community involvement. Furthermore, it shows the opportunities and benefits that participating and being involved in the community they live can bring to them. To conclude, a highly noticeable aspect, is the evidence that community involvement appeals and it’s a responsibility not only of young people, but also society and of course, the social education field.