Els obstacles del camí a la inclusió: joves migrants sense referents familiars

Abstract

La present exploració diagnòstica, es centra en la situació social del perfil migratori que en els últims anys ha contribuït significativament en el creixement de la immigració a Espanya i que ha suposat una influència social i econòmica. Es parla en aquest cas, de migracions de menors d’edat (infants, adolescents i joves), que emigren sols, sense cap referent familiar, i procedents de països en vies de desenvolupament. El col·lectiu anomenat per l’Administració com a MENA (Menors Estrangers No Acompanyats), però que per tal d’evitar connotacions negatives i d’exclusió social, en aquest treball se’ls anomena: menors o joves migrants sense referents familiars. La motivació en vers aquests menors o joves migrants sense referents familiars emana, des de ara ja fa un any, de la pròpia experiència professional en l’àmbit d’aquest col·lectiu. El càrrec que exerceixo és intervenir des del perfil professional d’integradora social en un Pis d’Inserció Laboral (PIL) que gestiona una fundació vinculada a l’ASJTET (Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats). El fet de poder conèixer de primera mà les experiències migratòries de molts joves, els itineraris seguits des de la seva arribada al territori català, i sobretot, la observació del neguit i les preocupacions que els genera el futur que els espera a partir de la majoria d’edat; m’ha empès a qüestionar-me la complicació que suposa en les seves situacions personals: la transició a la vida adulta. I aquesta inquietud, ha orientat la recerca cap a l’aproximació de la realitat social dels joves migrants extutelats o en pròrroga assistencial per haver complert la majoria d’edat.