L'acompanyament socioeducatiu en centres penitenciaris com a eina d'inclusió social

Abstract

L’entrada en un Centre Penitenciari suposa un procés traumàtic per a la persona. Però el temps de privació de llibertat, si bé inicialment no és volgut, ha de ser un temps de canvi, que permeti a l’intern assolir les competències socials i ciutadanes que asseguren un procés de canvi en la seva identitat, possibilitant un procés d’incorporació social d’acord a la norma. L’article que presentem descriu el procés d’acompanyament de les persones que ingressen a la Unitat Terapèutica i Educativa del CP d’Astúries, entenent com l’acompanyament al canvi cadascuna de les fases de l’internament. L’acollida i la planificació conjunta del procés de canvi, serà un dels espais destacats i principals, ja que ens ha de permetre un correcte treball en xarxa que pugui millorar la seva vinculació amb la comunitat. Però l’acompanyament no es limita a l’acció dins el centre, sinó que el moment de la transició a la llibertat serà un altre dels espais claus i delicats per assolir els objectius de reinserció. El paper del grup d’iguals, els funcionaris de vigilància, els familiars i les entitats és clau en la transmissió de valors de tipus prosocial, possibilitant processos de canvi identitari efectius. La incorporació de les persones privades de llibertat, a través de l’acompanyament, permet adequar i personalitzar els processos de canvi fent més efectiu el treball que es realitza en els Centres Penitenciaris. El que presentem tot seguit és un estudi qualitatiu de la importància del procés d’acompanyament així com dels agents i processos claus que es donen dins un Centre Penitenciari d’èxit com és el model estudiat