La Diselxia: Descobrint perspectives interiors.

Sais Vilaseca, Laura
Compartir
La dislèxia és una dificultat d’aprenentatge. Aquesta té a veure principalment amb la lectura i l’escriptura. Tot i que fa molts anys que tenim constància de la seva existència, no sempre ha estat reconeguda. Moltes vegades ha estat definida com un terme negatiu, però avui dia s’ha pogut estudiar i hem pogut definir-la de manera concreta. Sí que és cert, que tot i els anys que fa que en sentim a parlar, és ara quan més ajudes es vol donar a tots aquells que ho pateixen. Sabem que és una dificultat d’aprenentatge que és hereditària, és a dir, que passa de pares a fills, tot i que no sempre que una persona ho té, es passa als successors. Tot i que hi ha molts professionals del món de l’educació que l’investiguen, falta saber actuar per poder ajudar als qui la pateixen, ja que avui dia és una de les mancances més grans que hi ha en l’àmbit. Amb aquest treball, precisament, el que vull fer és arribar a tothom tot fent una divulgació del que és la dislèxia, de com podem detectar-la, intervenir i ajudar a tots aquells que ho necessiten per així, poder facilitar-los la vida. Això ho vull fer tot mostrant (segons els casos escollits), els resultats i les conclusions extretes mitjançant l’instrument qualitatiu com ho és l’entrevista. Cal dir que no puc generalitzar, ja que els casos escollits pensen o senten la dislèxia d’una manera determinada però pot haver-hi altres persones que pensin de manera diferent. No obstant això, amb les experiències dels casos escollits i la meva pròpia, tinc intenció de mostrar una basant més personal per poder entendre els sentiments de les persones dislèctiques. ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0