La Diselxia: Descobrint perspectives interiors.

Abstract

La dislèxia és una dificultat d’aprenentatge. Aquesta té a veure principalment amb la lectura i l’escriptura. Tot i que fa molts anys que tenim constància de la seva existència, no sempre ha estat reconeguda. Moltes vegades ha estat definida com un terme negatiu, però avui dia s’ha pogut estudiar i hem pogut definir-la de manera concreta. Sí que és cert, que tot i els anys que fa que en sentim a parlar, és ara quan més ajudes es vol donar a tots aquells que ho pateixen. Sabem que és una dificultat d’aprenentatge que és hereditària, és a dir, que passa de pares a fills, tot i que no sempre que una persona ho té, es passa als successors. Tot i que hi ha molts professionals del món de l’educació que l’investiguen, falta saber actuar per poder ajudar als qui la pateixen, ja que avui dia és una de les mancances més grans que hi ha en l’àmbit. Amb aquest treball, precisament, el que vull fer és arribar a tothom tot fent una divulgació del que és la dislèxia, de com podem detectar-la, intervenir i ajudar a tots aquells que ho necessiten per així, poder facilitar-los la vida. Això ho vull fer tot mostrant (segons els casos escollits), els resultats i les conclusions extretes mitjançant l’instrument qualitatiu com ho és l’entrevista. Cal dir que no puc generalitzar, ja que els casos escollits pensen o senten la dislèxia d’una manera determinada però pot haver-hi altres persones que pensin de manera diferent. No obstant això, amb les experiències dels casos escollits i la meva pròpia, tinc intenció de mostrar una basant més personal per poder entendre els sentiments de les persones dislèctiques.

The dyslexia is a difficulty of learning. This has at viewing predominately with the reading and the scripture. Although it does a lot of years that have proof of his existence, no always has been recognised. Many times, it has been defined like a negative term, but nowadays has been able to study and have been able to define it of concrete way. Aye that is some, that continuum and the years that does that we hear at talking, is now when more aids wants to give al continuums those that suffer it. We know that is a difficulty of learning that is hereditary, that is to say, that passes of parents at children, although no always that a person has it, passes at the successors. Although there is a lot of professionals in the world of the education that research it, fault know act to be able to aid at the who suffer it, since nowadays is one of biggest lacks that there is at the sphere. With this work, precisely, what went to do is to reach everybody continuum doing a divulging of the dyslexia, of how can detect it, intervene and aid at continuums those that need it for like this, can facilitate them the life. This want to do it continuum showing (according to the cases chosen), the results and the conclusions extracted by means of the qualitative instruments and is it the interview. It is necessary to say that I can not generalise, since the cases chosen think or hear the dyslexia of a determinate way but can have other persons that think of different way. Nevertheless, with the experiences of the cases chosen and my own, have intention to show one basing more personal to be able to understand the sentiments of the dyslexic persons.