La falsa-ciència (pseudociència) als mitjans de comunicació: estudi de les estratègies discursives d'inserció social a la premsa espanyola (2011-2016)
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2018-05-30T07:06:54Z
dc.date.available
2018-05-30T07:06:54Z
dc.date.issued
2018
dc.identifier.issn
2014-6752
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
Pseudoscience is understood as “false science” or “that which pretends to be conceived as
scientific without being so”. As a piece of essential cohesion in a democratic society, the media
have the responsibility to ensure the imperative need to educate and inform the population
with rigor and adherence to true knowledge about social news. Although sometimes this premise
doesn’t correspond to reality, when inserting pseudoscientific content in its media agenda.
The present study aims to identify the social insertion strategies of pseudoscience through
the empirical analysis of the Spanish press coverage between June 2011 and May 2016. The
results obtained show a majority of pieces contrary to pseudoscience, but there is still some
permissiveness on the part of the press. The pseudoscientific discourse is characterized by
using a more emotional and direct language to pass on beliefs as scientific evidence. In order
to improve this situation it is necessary, on behalf of scientists and scientific journalists, to pay
greater attention to the diffusion of solid and robust scientific information that enables the
formation of a critical judgment on pseudoscience. The authors also propose that the term
pseudoscience be replaced by false science, since it would be clearer and would help to capture
the full depth of this concept
La pseudociencia se entiende como “falsa ciencia” o “aquello que pretende ser concebido
como científico sin serlo”. Como pieza de cohesión imprescindible en una sociedad democrática,
los medios de comunicación tienen la responsabilidad de velar por la imperiosa necesidad
de educar e informar a la población con rigor y adhesión a los conocimientos verídicos sobre
la actualidad social. Aunque, en ocasiones esta premisa no se corresponde con la realidad, al
introducir contenido pseudocientífico en su agenda mediática. El presente estudio pretende
identificar las estrategias de inserción social de la pseudociencia mediante el análisis empírico
del tratamiento informativo en la prensa española, entre junio de 2011 y mayo de 2016. Los resultados
obtenidos muestran una mayoría de piezas contrarias a la pseudociencia, pero aún se
observa cierta permisividad por parte de la prensa. El discurso pseudocientífico se caracteriza
por utilizar un lenguaje más emocional y directo para hacer pasar creencias como evidencias
científicas. Con el fin de mejorar esta situación, es necesario, por parte de científicos y periodistas
científicos, prestar una mayor atención a la divulgación de información científica sólida
y robusta que capacite la formación de un juicio crítico sobre la pseudociencia. Los autores
también proponen que el termino pseudociencia sea substituido por el de falsa-ciencia, ya que
sería más claro y ayudaría a captar toda la profundidad del concepto
La pseudociència s’entén com “falsa ciència” o “allò que pretén ser concebut com a científic
sense ser-ho”. Com a peça de cohesió imprescindible en una societat democràtica, els mitjans
de comunicació tenen la responsabilitat de vetllar per a la imperiosa necessitat d’educar i
informar a la població amb rigor i adhesió als coneixements verídics sobre l’actualitat social.
Altrament, en ocasions aquesta premissa no es correspon a la realitat, al inserir contingut
pseudocientífic en la seva agenda mediàtica. El present estudi pretén identificar les estratègies
d’inserció social de la pseudociència mitjançant l’anàlisi empíric del tractament informatiu a
la premsa espanyola, entre juny de 2011 i maig de 2016. Els resultats obtinguts mostren una
majoria de peces contràries a la pseudociència, però encara s’observa una certa permissivitat
per part de la premsa. El discurs pseudocientífic es caracteritza per utilitzar un llenguatge
més emotiu y directe per fer passar creences com a evidencies científiques. Per tal de millorar
aquesta situació, es necessari, per part de científics i periodistes científics, parar una major
atenció a la divulgació d’informació científica sòlida i robusta que capaciti la formació d’un
judici crític sobre la pseudociència. Els autors també proposen que el terme pseudociència
sigui substituït pel de falsa-ciència, ja que seria més clar i ajudaria a copsar tota la profunditat
del concepte
dc.format.extent
129-144
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de Girona. Grupo de Investigación Análisis de la Recepción de las Pantallas Audiovisuales (ARPA)
dc.relation.isformatof
Reproducció digital del document publicat a: http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/cp.v7i13.21988
dc.rights
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
dc.rights.uri
dc.source
RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)
dc.subject
dc.title
La falsa-ciència (pseudociència) als mitjans de comunicació: estudi de les estratègies discursives d'inserció social a la premsa espanyola (2011-2016)
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.type.version
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.identifier.doi