La falsa-ciència (pseudociència) als mitjans de comunicació: estudi de les estratègies discursives d'inserció social a la premsa espanyola (2011-2016)

Abstract

Pseudoscience is understood as “false science” or “that which pretends to be conceived as scientific without being so”. As a piece of essential cohesion in a democratic society, the media have the responsibility to ensure the imperative need to educate and inform the population with rigor and adherence to true knowledge about social news. Although sometimes this premise doesn’t correspond to reality, when inserting pseudoscientific content in its media agenda. The present study aims to identify the social insertion strategies of pseudoscience through the empirical analysis of the Spanish press coverage between June 2011 and May 2016. The results obtained show a majority of pieces contrary to pseudoscience, but there is still some permissiveness on the part of the press. The pseudoscientific discourse is characterized by using a more emotional and direct language to pass on beliefs as scientific evidence. In order to improve this situation it is necessary, on behalf of scientists and scientific journalists, to pay greater attention to the diffusion of solid and robust scientific information that enables the formation of a critical judgment on pseudoscience. The authors also propose that the term pseudoscience be replaced by false science, since it would be clearer and would help to capture the full depth of this concept

La pseudociencia se entiende como “falsa ciencia” o “aquello que pretende ser concebido como científico sin serlo”. Como pieza de cohesión imprescindible en una sociedad democrática, los medios de comunicación tienen la responsabilidad de velar por la imperiosa necesidad de educar e informar a la población con rigor y adhesión a los conocimientos verídicos sobre la actualidad social. Aunque, en ocasiones esta premisa no se corresponde con la realidad, al introducir contenido pseudocientífico en su agenda mediática. El presente estudio pretende identificar las estrategias de inserción social de la pseudociencia mediante el análisis empírico del tratamiento informativo en la prensa española, entre junio de 2011 y mayo de 2016. Los resultados obtenidos muestran una mayoría de piezas contrarias a la pseudociencia, pero aún se observa cierta permisividad por parte de la prensa. El discurso pseudocientífico se caracteriza por utilizar un lenguaje más emocional y directo para hacer pasar creencias como evidencias científicas. Con el fin de mejorar esta situación, es necesario, por parte de científicos y periodistas científicos, prestar una mayor atención a la divulgación de información científica sólida y robusta que capacite la formación de un juicio crítico sobre la pseudociencia. Los autores también proponen que el termino pseudociencia sea substituido por el de falsa-ciencia, ya que sería más claro y ayudaría a captar toda la profundidad del concepto

La pseudociència s’entén com “falsa ciència” o “allò que pretén ser concebut com a científic sense ser-ho”. Com a peça de cohesió imprescindible en una societat democràtica, els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat de vetllar per a la imperiosa necessitat d’educar i informar a la població amb rigor i adhesió als coneixements verídics sobre l’actualitat social. Altrament, en ocasions aquesta premissa no es correspon a la realitat, al inserir contingut pseudocientífic en la seva agenda mediàtica. El present estudi pretén identificar les estratègies d’inserció social de la pseudociència mitjançant l’anàlisi empíric del tractament informatiu a la premsa espanyola, entre juny de 2011 i maig de 2016. Els resultats obtinguts mostren una majoria de peces contràries a la pseudociència, però encara s’observa una certa permissivitat per part de la premsa. El discurs pseudocientífic es caracteritza per utilitzar un llenguatge més emotiu y directe per fer passar creences com a evidencies científiques. Per tal de millorar aquesta situació, es necessari, per part de científics i periodistes científics, parar una major atenció a la divulgació d’informació científica sòlida i robusta que capaciti la formació d’un judici crític sobre la pseudociència. Els autors també proposen que el terme pseudociència sigui substituït pel de falsa-ciència, ja que seria més clar i ajudaria a copsar tota la profunditat del concepte