Patró de consum de tabac, alcohol i cànnabis en estudiants de 1r i 2n d'ESO

Abstract

Drug abuse is a public health problem related to habits acquired in adolescence. The school environment is a suitable place to collect information about the behaviours and habits of teenagers. The aim of this study is to describe the pattern of tobacco, alcohol and cannabis consumption of 1st and 2nd ESO students in Santa Maria de Palautordera and Sant Esteve de Palautordera and its characteristics. From a descriptive, cross-section study with a sample of 207 students (average age: 12,8 years; DT: 0,73), 42,99% women, we can see what the model of consumption of these substances looks like in the early stages of adolescence. The results show that a high percentage of participants have had contact with alcohol (30, 4%), with tobacco (13%) and with cannabis (4,4%). Some have experienced binge drinking (4,35%) and drunkenness (2,41%). Alcohol is the most consumed and most socially accepted drug. 55% of students have consumed alcohol in a family context and 41,7% in discos or bars. Most students associate alcohol with entertainment (69,4%) and with being an adult (33,2%). Half of the students have friends who smoke or drink alcohol and 1 of every 4 has friends who consume cannabis. Most claim that cannabis is dangerous (78%) and that tobacco and alcohol are only moderately dangerous (68% and 66,7%, respectively). It is worth noting that the substances-using teenagers who took part in this study tend to show a pessimistic frame of mind; they have average family relationships but they have a negative perception of their personal health status and a limited or abnormal mental health status. These results are consistent with other studies which indicate an early start of experimentation with drugs in rural areas. It concludes that promotion and health prevention activities should be undertaken before the first contact with different substances, with a view to delaying the age of first experimentation in order to improve the skills which would enable the youngster to cope with social and peer pressure, while taking into account all risk factors and influences which may affect teenagers

El consum de drogues és un problema de salut pública que es relaciona amb els hàbits adquirits en l’adolescència. L’entorn escolar és un lloc adient per registrar informació sobre comportaments i hàbits dels adolescents. L’objectiu d’aquest treball és descriure el patró de consum de tabac, alcohol i cànnabis en estudiants de 1r i 2n d’ESO de Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera i les seves característiques. A partir d’un estudi descriptiu transversal amb una mostra de 207 alumnes (edat mitjana: 12,8 anys; DT:0,73) 42,99% noies, s’observa quin és el model de consum d’aquestes substàncies en les primeres etapes de l’adolescència. Els resultats mostren que un percentatge elevat dels participants han tingut contacte amb l’alcohol (30,4%), el tabac (13%) i el cànnabis (4,4%). Alguns han experimentat amb el consum intensiu d’alcohol (4,35%) i les borratxeres (2,41%). L’alcohol és la droga més consumida i socialment més acceptada. Un 55% ha pres alcohol en família i un 41,7% en discoteques o bars. Els menors relacionen l’alcohol amb la diversió (69,4%) i amb ser adult (33,2%). La meitat dels estudiants tenen amics que fumen o beuen alcohol i 1 de cada 4 té amics que consumeixen cànnabis. La majoria afirmen que el cànnabis és molt perillós (78%) i que el tabac i l’alcohol només ho són moderadament (68% i 66,7%, respectivament). S’observa que els joves de l’estudi que són consumidors de substàncies mostren un estat d’ànim negatiu, relacions familiars regulars, un pitjor estat de salut autopercebut i un estat de salut mental límit o anormal. Aquests resultats concorden amb d’altres treballs que assenyalen un inici precoç en l’experimentació amb les drogues en l’àmbit rural. Es conclou que les activitats de promoció i prevenció de la salut s’haurien de realitzar abans del primer contacte amb les diferents substàncies per retardar l’edat de la primera experimentació, potenciant habilitats que permetin al menor fer front a la pressió social i del grup d’iguals, a més de tenir en compte tots els factors de risc i a tots els agents influents en la població adolescent