La llengua en el procés de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2004-2006)
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2018-02-19T12:26:26Z
dc.date.available
2018-02-19T12:26:26Z
dc.date.issued
2007-06
dc.identifier.issn
0212-5056
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
The Autonomy Statute, as the basic
institutional rule which regulates Catalonia’s
self-government, could not ignore
the linguistic issue as the expression
of a cultural and identity trait. In
the recent Statute reform process, which
started in 2004 and ended in June 2006 linguistic regulation was substantially
increased. This meets a double objective:
on the one hand, the consolidation
of the linguistic body of laws current in
Catalonia, by giving the principles and
linguistic rights contained in all the previous
linguistic legislation statutarian
rank, and on the other hand, to make
progress in certain aspects, with the introduction
of a series of new linguistic
prerogatives.
The political and parliamentarian
scenario in which the process set out was
favourable in order to reach the necessary
agreements to pass the reform.
During the parliamentary proceedings
in Catalonia, the linguistic regulation
received wide support from the
parties promoting the reform (ciu, psccpc,
erc and icv) and was not highlighted
within the general opposition to
the reform by the ppc. On the contrary,
the linguistic issue was the centre of
many of the debates of the text in the
Spanish Parliament, and was one of the
key aspects in the head-on opposition
to the Statute’s reform by the pp. This
called for many speeches defending democratic
legitimacy and constitutionality
of the Statute’s linguistic provisions,
the drafting of which suffered many
changes of various degrees of significance
during the proceedings. erc did
not agree on the scope of these changes
and finally voted against the text. The
results of the 2006 popular referendum
on the Autonomy Statute of Catalonia
were clearly positive. The Constitutional
Court will have to issue a statement
about various aspects of the Statute’s
linguistic regulation because of the appeals
of unconstitutionality that have
been filed
El Estatuto de autonomía, como norma
institucional básica reguladora del
autogobierno de Cataluña, no podía eludir
la cuestión lingüística, como expresión
de un hecho identitario y cultural.
En el reciente proceso de reforma estatutaria,
que se inicia a principios del año 2004 y culmina en junio de 2006, se opta
por incrementar sustancialmente la regulación
lingüística estatutaria. Ello responde
a un doble objetivo: por un lado, consolidar
el régimen jurídico-lingüístico
vigente en Cataluña, mediante la elevación
a rango estatutario de los principios
jurídicos y derechos lingüísticos anteriormente
recogidos por la legislación lingüística;
y, por otro lado, avanzar en ciertos
ámbitos, con la introducción de una
serie de prerrogativas lingüísticas nuevas.
El escenario político y parlamentario
en que se inicia el proceso era favorable
para alcanzar los acuerdos necesarios
para aprobar la reforma.
Durante la tramitación parlamentaria
en Cataluña la regulación lingüística suscita
un amplio apoyo de los partidos políticos
impulsores de la reforma (ciu,
psc-cpc, erc y icv), sin que se destaque
especialmente en la oposición general a
la reforma el ppc. Diversamente, la cuestión
lingüística centrará buena parte de
los debates del texto estatutario en las
Cortes Generales, y será uno de los aspectos
clave en el rechazo frontal a la reforma
estatutaria por parte del pp. Ello
motiva numerosas intervenciones en defensa
de la legitimidad democrática y la
constitucionalidad de las prescripciones
lingüísticas estatutarias, cuya redacción
sufre numerosos cambios más o menos
puntuales durante la tramitación. El alcance
de estos cambios no es compartido
por erc, que finalmente vota en contra
del texto. El referéndum popular
sobre el Estatuto de autonomía de Catalunya
de 2006 obtiene unos resultados
positivos. El Tribunal Constitucional deberá
pronunciarse sobre varios aspectos
de la regulación lingüística estatutaria,
con motivo de los recursos de inconstitucionalidad
interpuestos
L'Estatut d'autonomia, com a norma institucional bàsica reguladora de l'autogovern de Catalunya, no podia eludir la qüestió lingüística, com a expressió d'un fet identitari i cultural. En el recent procés de reforma estatutària, que s'inicia a començaments de l'any 2004 i culmina el juny de 2006, s'opta per incrementar substancialment la regulació lingüística estatutària. Això respon a un doble objectiu: d'una banda, consolidar el règim jurídic-lingüístic vigent a Catalunya, mitjançant l'elevació a rang estatutari dels principis jurídics i drets lingüístics anteriorment recollits per la legislació lingüística; i, d'altra banda, avançar en certs àmbits, amb la introducció d'una sèrie de prerrogatives lingüístiques noves.
L'escenari polític i parlamentari en el qual s'inicia el procés era favorable per assolir els acords necessaris per aprovar la reforma.
Durant la tramitació parlamentària a Catalunya la regulació lingüística suscita un ampli suport dels partits polítics impulsors de la reforma (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV), sense que es destaqui especialment en l'oposició general a la reforma el PPC. Diversament, la qüestió lingüística centrarà bona part dels debats del text estatutari en les Corts Generals, i serà un dels aspectes clau en el rebuig frontal de la reforma estatutària per part del PP. Això motiva nombroses intervencions en defensa de la legitimitat democràtica i la constitucionalitat de les prescripcions lingüístiques estatutàries, la redacció de les quals sofreix nombrosos canvis més o menys puntuals durant la tramitació. L'abast d'aquests canvis no és compartit per ERC, que finalment vota en contra del text. El referèndum popular sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 obté uns resultats clarament positius. El Tribunal Constitucional s'haurà de pronunciar sobre diversos aspectes de la regulació lingüística estatutària, amb motiu dels recursos d'inconstitucionalitat interposats
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública de Catalunya
dc.relation.isformatof
Reproducció digital del document publicat a: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/835/n47-pons-pla-ca.pdf
dc.relation.ispartof
Revista de Llengua i Dret, 2007, núm. 47, p.183-226
dc.relation.ispartofseries
Articles publicats (D-DPU)
dc.rights
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
dc.rights.uri
dc.subject
dc.title
La llengua en el procés de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2004-2006)
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.type.version
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.type.peerreviewed
peer-reviewed
dc.identifier.eissn
2013-1453