Polisèmia del nom punta i els seus derivats verbals: una comparativa històrica entre el castellà i el català = The Polysemy of the Noun Punta and its Verbal Derivatives: a Historical Comparison of Catalan and Spanish

Compartir
Aquest estudi presenta una anàlisi comparativa de l’evolució semàntica del nom punta i els verbs que se’n deriven en les llengües castellana i catalana: apuntar (cat. /cas.), despuntar (cat. / cas.), espuntar (cat.), traspuntar (cat. / cas.), puntejar (cat.) i puntear (cas.). Es pren com a marc teòric la teoria del Lexicó Generatiu (Pustejovsky 1995), que permet examinar els processos que intervenen en el sorgiment de les diverses accepcions dels mots des d’un punt de vista sub-lèxic i composicional. Partint dels supòsits d’aquesta teoria, es demostra que els canvis i extensions semàntiques experimentades per punta i els seus derivats a nivell històric responen a una sèrie de mecanismes generatius que s’activen en el context d’ús ​
​Tots els drets reservats