Sculptor Nina Slobodinskaya (1898-1984). Life and search of creative boundaries in the Soviet epoch

Abstract

Nina Konradovna Slobodinskaya - sculptor of Soviet epoch and space. Her creative work embraces more than 50 years and mirrors all artistic tendencies, actual subjects, main sculptural genres of the most contradictory, bloody period of XX century.

Undoubtedly, the artist belongs to her time, sensitively facing and reacting at issues and challenges posed by the epoch, reflecting them in her artworks. However, the sculptor was able to become an independent master, choosing deeply human and supertemporal subjects in her creative work. Finally, following her proper artistic inclinations she contradicted the strict artistic rules of the Soviet reality. Hence, Nina Slobodinskaya opposed herself to the State’s demands, dooming her creative work to the social disregard and ignoration, and therefore was consigned to the oblivion.

Noble by origin, being a part of Russian cultural intelligentsia (writers, artists, philosophers, scientists), she was capable to adapt and transmit her world vision’s beliefs into sculptures, enriching them with symbolical multi-level content. Accordingly, discovering a sculptor with a proper artistic vision and a developed individual style we also bring to light the philosophical and spiritual beliefs of Russian cultural elite, which by their system of values still belonged to the former Imperial Russia and, therefore, was condemned to the extermination by Lenin’s and Stalin’s policy.

Aquesta tesi doctoral estudia l’obra de Nina Konradovna Slobodinskaya (1898-1984), escultora a l’època soviètica. La seva obra creativa abraça més de 50 anys i inclou totes les tendències artístiques, temes actuals i tota classe de gèneres culturals en el període més contradictori i sanguinari de l’art rus del segle XX.

Nina Slobodinskaya és una artista del seu temps, que va reaccionar als reptes del moment i que va saber reflectir-ho en les seves obres. No obstant, encara que es trobés immersa en plena era soviètica, va crear de manera independent, escollint temes humanistes i atemporals. Com que va seguir les seves pròpies inclinacions artístiques, va contradir les estrictes normes soviètiques, es va oposar a seguir els dictàmens artístics de l’Estat, i això va fer que se la menystingués i se la ignorés, i va caure a l’oblit.

D’origen noble i pertanyent al cercle d’artistes, filosofs, esculptors i escriptors de l’ elit cultural russa, va saber captar i transmetre els seus valors i la seva visió del món a les seves escultures; les va enriquir amb un profund contingut simbòlic i espiritual. D’aquesta manera descobrim una escultora amb una visió artística pròpia i un estil individual que ens porta a entreveure creences espirituals i filosòfiques, inherents a la tradició russa, que pel seu sistema de valors encara pertanyia a la Rússia imperial que, per tant, va estar condemnada a l’extermini per les polítiques de Lenin i Stalin