L'Execució de mesures personals relatives als fills menors en els procediments de família i el Llibre segon del Codi civil de Catalunya

Abstract

A diferència de les execucions de tipus patrimonial, les execucions judicials que afecten als fills menors es troben subjectes a principis d’ordre públic, havent de vetllar-se i respectar-se, en tot cas, per la integritat personal del menor en el sentit més ampli.1 La necessitat d’execució esdevé necessària com a conseqüència de l’incompliment dels drets regulats a l’article 233-1-1 a), b) i c) del CCCat que fa esment a la forma de conviure dels fills, l’exercici de la potestat i l’establiment d’un règim de relacions personals amb avis i germans; als articles 233-2-2 a) i c) i 233-4 del CCCat en referència a les mesures pactades en conveni regulador i a les mesures definitives determinades de forma contenciosa, en relació als articles 233-9 i 233-1 o de la mateixa norma, que fan esment al pla de parentalitat i l’exercici de la guarda; i per últim com a conseqüència de la possibilitat d’establir un règim de relacions amb els avis i germans, que s’estableix a l’article 233-12 del CCCat