Sobre la ment extensa

Abstract

Viure en un moment com l'actual en què cada cop som més i més els que portem un smartphone a la butxaca fa que aquest tema sigui especialment rellevant. Ens pot haver arribat a plantejar el dubte de si aquest fàcil accés a tot tipus d'informació ens està fent més estúpids mentalment. Et poses la mà a la butxaca i li preguntes el que vulguis saber al Google, a la teva llista de contactes, al calendari, a la calculadora, etc. En aquest treball presento la idea principalment defensada per Andy Clark i David Chalmers, que aquest tipus de tecnologia, lluny de fer-nos més estúpids, podria ser una extensió de la nostra ment, literalment. Això significa que la “intracranialitat” (concepció de la ment que defensa que els processos cognitius només poden tenir lloc dins el cervell) deixa de ser un requisit per a qualificar un procés de cognitiu. Aquesta idea pot sonar menys estranya si pensem en la quantitat de casos com tocar un instrument, conduir un cotxe, o utilitzar una eina en què sentim aquest objecte com a prolongació del nostre cos. La idea preestablerta que el crani és el lloc per la ment és, en realitat, poc fonamentada, no s'ha trobat cap glàndula pineal i de fet, el gran problema pendent en filosofia de la ment és com i quan i on ment i cos s'interconnecten. Per tant, tot i que la ciència cognitiva ortodoxa treballa situant la ment dins les fronteres del cervell, no hi ha motius per no indagar en la possibilitat que la ment vagi més enllà d'aquests límits i fins i tot, dels de la nostra pell