El RD estableix que les màquines s’han de dissenyar i fabricar de manera que siguin aptes per a la seva funció i perquè es puguin manejar o utilitzar, regular i mantenir sense perill per a les persones quan aquestes operacions es porten a terme en les condicions previstes, però també tenint en compte qualsevol mal ús raonablement previsible durant la vida útil de la màquina, incloses les fases de transport, muntatge, desmuntatge, retirada del servei i desballestament. Fins i tot es diu que les màquines s’han de dissenyar i fabricar de manera que se n’eviti la utilització de forma incorrecta, quan això pugui comportar un risc. S’ha de considerar també que el RD no només preveu la seguretat de les màquines, sinó que a més té en compte la part de la salut dels treballadors o operaris de les màquines (ergonomia, soroll, emissions...). A l’Annex I del RD hi consten els requisits essencials de seguretat i salut relatius al disseny i fabricació de les màquines, tals com ergonomia, protecció contra perills mecànics, sistemes de comandament, soroll, etc.; el text d’aquest annex aclareix que aquests són només els requisits essencials o bàsics, tractats de forma general i superficial. Paral•lelament, van sortint normes harmonitzades (3), que donen presumpció de conformitat, és a dir, que si per a l’aplicació d’una protecció o sistema de seguretat preventiu, com per exemple un sistema de prevenció o protecció d’una màquina per possibles danys per atrapament, s’ha seguit el que s’indica a les normes harmonitzades en vigor, s’entén que la protecció s’ha aplicat d’una manera correcta o conforme; en canvi, si el tècnic que aplica el sistema de prevenció o protecció ho fa sense seguir les normes harmonitzades, es posarà en dubte si la protecció aplicada és correcta o no.
Queda clar, doncs, que la seguretat a les màquines ha d’estar prevista ja en el seu disseny, i que ha de formar part integrada en el desenvolupament del projecte constructiu. La pràctica habitual fins ara era que la seguretat a les màquines es tenia en compte a posteriori, fent els ajustos necessaris a les màquines per tal de complir uns requisits legals referents a uns escassos requeriments de seguretat; ara això no és correcte, ni possible en molts casos, ja que avui en dia els requeriments de seguretat tenen una importància tal que poden condicionar de forma significativa el projecte constructiu d’una màquina.
Quan s’ha fet el predisseny d’una màquina, en funció de la seva finalitat i dels seus requeriments s’ha de fer una primera avaluació de riscos, que consta de la identificació d’eventuals perills com a font de possibles lesions o danys per a la salut; a continuació, s’han d’estimar i valorar els riscos, tenint en compte la gravetat de les possibles lesions o danys per a la salut i de la probabilitat que es produeixin, i s’han de buscar les solucions òptimes per eliminar els esmentats perills o per reduir, en la mesura que sigui possible, els riscos derivats d’aquests perills, mitjançant l’aplicació de mesures preventives. Aquesta avaluació s’ha de fer de forma iterativa a mesura que el projecte de construcció d’una màquina va evolucionant i que les mateixes mesures preventives o correctores que es van aplicant van minimitzant els riscos.
Quan el procés d’avaluació determina que el risc s’ha reduït adequadament, s’ha de tramitar el certificat de conformitat de la màquina segons les disposicions del RD, que es realitza després d’una avaluació prèvia de la conformitat. Si la màquina es troba a la llista de l’Annex IV del RD i té una certa perillositat intrínseca (màquines de fusteria, etc.). hi ha diverses vies d’avaluació per a la conformitat, entre elles un examen per part d’un organisme notificat (4) o de fabricació segons un procediment de qualitat total. En el cas més normal, el de les màquines no incloses a l’Annex IV del RD, l’avaluació la pot realitzar el mateix fabricant de la màquina, mitjançant un control intern i l’elaboració del corresponent expedient tècnic.
L’expedient tècnic ha de demostrar la conformitat de la màquina amb els requisits de la directiva transposada al RD, i ha de considerar tant el disseny i la fabricació com el funcionament de la màquina. Les parts que han de formar l’expedient tècnic són:
- Una descripció general de la màquina.
- Un pla de conjunt i altres de detall i de complements, entre ells el dels circuits de comandament.
- Documentació relativa a l’avaluació de riscos que posi de manifest el sistema d’avaluació seguit.
- Normes i altres especificacions tècniques utilitzades, indicant els requisits essencials de seguretat i salut.
- Un exemplar del manual d’instruccions de la màquina.
- Una còpia de la declaració CE de conformitat.
El manual d’instruccions el fa el fabricant de la màquina i s’ha de lliurar al que compra i/o utilitzarà la màquina. Aquest manual ha de contenir tota una sèrie d’informació marcada al RD i, a part de la que identifica el fabricant i la màquina mateixa, ha d’incloure:
- Una descripció de l’ús previst de la màquina.
- Advertències relatives a les formes en què no s’ha d’utilitzar la màquina.
- Les instruccions de transport, muntatge i desmuntatge, instal•lació, connexió, posada en servei, utilització, manteniment i reglatge, etc.
- Instruccions relatives al riscos residuals. Soroll. Actuacions en cas d’accident o avaria, etc.
- Instruccions quant a mesures preventives que han de prendre els usuaris. Formació dels operadors de la màquina, etc.
Finalment, el fabricant col•loca el marcatge CE i la màquina ja es pot comercialitzar i utilitzar.
(1) És una norma europea aprovada pel Parlament Europeu i pel Consell de la Unió Europea, i d’obligat compliment pels països membres de la UE.
(2) Significa «incorporada a l’ordenament jurídic d’un Estat membre de la UE».
(3) Són normes fetes per organitzacions europees, com ara CEN o CENELEC, que són d’aplicació voluntària i que permeten dissenyar i fabricar productes de conformitat amb la Directiva. Estan classificades jeràrquicament com a normes A, B o C. Es publiquen com a normes EN (euronormes), i a Espanya es transposen a les normes UNE. Periòdicament, al diari oficial de la Unió Europea es treuen llistes de les noves normes harmonitzades.
(4) Són organismes privats (com ara Applus+, Bureau Veritas, etc.) que tenen mitjans que els fa mereixedors de ser reconeguts i autoritzats per verificar i donar conformitat a determinades categories de màquines.
