Tecnologia

La incertesa dels imprevistos

J.A. Martin
Departament d'Informàtica i Matemàtica Aplicada.
Àrea d'Estadística i Investigació Operativa

La paraula imprevist té usualment una connotació negativa associada a la idea de ser un fet o un factor inesperat que afecta el rendiment o resultat esperat d’una activitat. En realitat, d’imprevistos n’hi ha de dos tipus: els bons i els dolents. Els dolents són els responsables de la mala fama de la paraula imprevistos. Tanmateix, moltes vegades els bons han representat grans avenços per a la humanitat. Recordeu per exemple el descobriment del forn de microones: durant la Segona Guerra Mundial s’inventà la vàlvula de magnetró per generar microones aplicades en sistemes de radar. Aquestes ones de ràdio d’alta freqüència es reflecteixen als metalls i permeten als radars detectar avions, submarins i vaixells. El 1946, l’enginyer Percy Spencer treballava amb aquestes vàlvules quan va descobrir que de manera imprevista la seva xocolatina, que estava a prop de la vàlvula, s’havia desfet. Després de fer unes proves amb ous i crispetes, va dissenyar una caixa metàl•lica en la qual un camp d’alta densitat electromagnètica permetia cuinar molt més ràpid, és a dir, un forn microones. Ara que, ben pensat, un dels darrers descobriments imprevistos més celebrats ha estat el de la Viagra. La sorpresa de la multinacional farmacèutica Pfizer va ser enorme quan, tot fent els assajos clínics amb una nova droga sintètica en malalts d’angina de pit, va descobrir que la droga induïa a remarcables ereccions de penis. Naturalment, Pfizer abandonà ràpidament la línia d’investigació inicial per la línia més lucrativa de disfuncions erèctils. D’altres imprevistos bons han permès a la humanitat, per exemple, entendre la força de la gravetat, inventar la penicil•lina o descobrir la radioactivitat.
Malauradament, els imprevistos dolents no són en general beneficiosos. Al contrari, aquesta mena d’imprevistos acostumen a generar pèrdues econòmiques importants, i per això són motiu de preocupació en la majoria d’activitats organitzatives. Paradoxalment, un dels principis que ha ajudat més en el desenvolupament del tractament dels imprevistos ha estat la versió més pessimista de la llei de l’enginyer Murphy (1949): “Si una cosa pot sortir malament, aleshores sortirà malament.” La qual té un corol•lari no gens imprevisible: “Si hom intueix que hi ha quatre possibilitats que una activitat surti malament i les evita, aleshores de manera espontània apareixerà una cinquena possibilitat.” Aquesta incertesa associada als imprevistos és un factor important a tenir en compte en nombroses activitats econòmiques: en l’organització de les plantes de producció, en la gestió d’estocs, en informàtica, en aeronàutica, en les telecomunicacions, fins en els operadors de borsa, en les planificacions politicoeconòmiques i, naturalment, en el món de les assegurances. En totes aquestes àrees s’apliquen complexos models basats en sofisticades tècniques de probabilitat i d’estadística. L’objectiu perseguit per aquest tipus de models acostuma a ser sempre el mateix: preveure els imprevistos. Dit així, d’entrada sembla un objectiu força inabastable i destinat al fracàs. Tanmateix, recordem que les tècniques de probabilitat i d’estadística ens permeten tractar el caràcter estocàstic dels esdeveniments, és a dir, tractar l’atzar. Tots estem d’acord amb la idea que l’atzar és imprevisible, però allò que és important és que la regularitat de l’atzar ens ajuda en les nostres previsions. És a dir, quan llences una moneda no saps el que sortirà, però saps els resultats possibles i les seves probabilitats. Quan encens un llum no pots preveure si la bombeta s’encendrà o es fondrà, però un model probabilístic t’informa de les probabilitats d’aquests dos esdeveniments en funció de les hores de funcionament acumulades. En aquest escenari, un imprevist no considerat pel model podria ser que la bombeta no s’encengués ni es fongués perquè quan polsem l’interruptor s’ha produït un creuament i ha saltat l’interruptor magnetotèrmic. Les tècniques de probabilitat ens permetrien considerar també aquesta possibilitat i incorporar-la al model.
Pel que fa a l’àmbit més estrictament industrial, l’estudi de la incertesa dels imprevistos està associada als conceptes de fiabilitat, taxa de fallada i, és clar, qualitat. Entre d’altres, les lleis de probabilitat de Poisson (o llei dels esdeveniments rars), l’exponencial i de Weibull permeten quantificar la incertesa dels esdeveniments imprevistos considerats pel model. Emprant el coneixement aportat per aquestes tècniques es projecten instal•lacions elèctriques de naus industrials que assegurin el subministrament elèctric; es dissenyen màquines que garanteixin una enquadernació continuada de milers de llibres per hora, i s’instal•len xarxes sense fils que proporcionin connexions fiables. La cerca de la qualitat des d’aquesta perspectiva sempre està basada a maximitzar la fiabilitat i minimitzar la taxa de fallada: “probabilitat que un element que està funcionant deixi de funcionar en l’instant següent”. O com dirien els seguidors de Murphy: “probabilitat que un element s’espatlli en l’instant següent, com inevitablement haurà d’acabar passant”.

incertesa_imprevistos1

Operari controlant una màquina dissenyada per fabricar panells de diòxid de titani per a plaques solars. L’evidència empírica ens permet assegurar que, si no hi ha cap imprevist de darrera hora, la nostra estrella és la font d’energia més fiable.
< TORNAR