Tecnologia

En agricultura es considera que hi ha hagut una gelada quan apareixen danys després de baixar la temperatura per sota de zero graus. Això passa generalment les nits de primavera amb el cel serè, i el fenomen abasta una àrea geogràfica gran. El dany que causa una gelada depèn del registre tèrmic assolit, del temps de durada de l’episodi de fred i de la sensibilitat del mateix cultiu. En aquest sentit, els cultius més vulnerables són els d’horta, vinya i fruita que presenten els brots, les flors i els fruits acabats de formar en plena expansió. Les pèrdues econòmiques són directes, es produeix menys quilograms per unitat de superfície, perquè les plantes moren o bé no es formen els fruits. Però també es dóna una disminució de la qualitat de la collita, ja que els fruits, lleugerament afectats durant els primers estadis de formació, presenten alteracions a la pell que desmilloren notablement el seu aspecte. Els estudis climàtics, efectuats a partir de dades termomètriques obtingudes de sèries de 15 a 30 anys, permeten conèixer amb precisió els períodes anuals amb risc de gelada, i són la informació bàsica quan es vol establir una nova espècie vegetal, canviar una varietat o decidir el moment de sembra o plantació de cultius sensibles al fred. El període mitjà de gelada a la zona interior de la província de Girona va del mes de novembre al mes d’abril, però el risc més extrem s’allarga fins al dia 11 de maig, per una gelada que hi va haver l’any 1973 (Agència Estatal de Meteorologia).

La pedra és un altre fenomen imprevist en agricultura d’efectes notables sobre la producció. La pedregada és un element meteorològic d’abast geogràfic més limitat que les gelades, però altament variable pel que fa a la seva distribució espacial i temporal. Els danys es deuen als impactes del glaç sobre el cultiu que destrueixen, totalment o parcialment, la producció. Tots els cultius són susceptibles de ser-ne afectats i el risc s’allarga durant tot el període de permanència al camp. No obstant això, els efectes econòmics són diferents segons la intensitat de la pedregada, la capacitat de cada espècie de regenerar els teixits i la destinació final de la producció. La repercussió és greu quan el producte va directament al mercat, com és el cas de les fruites i les verdures, i els efectes són menys importants quan la producció és d’autoconsum, com seria el cas del blat de moro per a farratge.

Al llarg dels anys s’han desenvolupat diferents sistemes de protecció davant d’aquests imprevistos. De caràcter genèric, l’assegurança agrària és una alternativa que individualment pren l’agricultor quan subscriu i paga una pòlissa, de manera semblant a com ho fa per una màquina o un vehicle. Òbviament, l’assegurança no protegeix físicament el cultiu del fred o de la pedra, però garanteix la renda a l’agricultor si s’esdevé un sinistre meteorològic. Aquest fet, molt interessant en l’esfera individual, no resol el problema de falta de producte amb el qual es troben les empreses o les cooperatives quan el nombre d’agricultors afectats és gran i, per tant, disposen de menys producte per oferir al mercat i tenen el risc de desatendre els seus clients durant un temps llarg.

Per protegir els cultius de les gelades s’utilitzen mecanismes capaços de generar calor, com són estufes de gasoil o blocs de petroli sòlid, que col•locats al camp en quantitats suficients, entre 100 i 300 per hectàrea, asseguren la protecció del cultiu. Quan aquests elements s’encenen provoquen prou turbulències d’aire per acostar calor a les plantes i evitar danys de fred. No obstant això, el sistema requereix molta mà d’obra, ja que necessàriament s’han d’encendre de manera individual i s’ha de mantenir el subministrament de carburant durant la nit de la gelada. Una altra font de calor que s’aprofita és la calor latent alliberada en el canvi d’estat de l’aigua quan passa de líquida a sòlida. Per a això, s’utilitza el reg per aspersió per aplicar aigua sobre les plantes que cal protegir de manera continuada durant una nit de gelada. Les limitacions principals del sistema són els elevats cabals d’aigua necessaris (pluviometries dels aspersors de 2 a 4 mm/h) i les derivades del pes del glaç que s’acumula sobre les plantes, fet que restringeix l’ús als arbres fruiters i la vinya, que són els únics capaços d’aguantar aquestes càrregues. Un altre procediment utilitzat per a aquests mateixos cultius són els ventiladors, que permeten mobilitzar l’aire estratificat a les nits d’inversió tèrmica, més calent en altura que a nivell de terra. Es tracta de torres metàl•liques d’uns 20 a 50 metres amb un ventilador a l’extrem que permet projectar l’aire més calent en altura, normalment entre 1ºC i 2ºC, sobre el cultiu envoltat d’aire més fred. El sistema significa una inversió alta, malgrat que cada torre abasta unes quatre hectàrees, però dóna una bona protecció fins a temperatures de -4ºC. Els cultius hortícoles a l’aire lliure tenen una protecció difícil atesa la seva alta vulnerabilitat, però un dels sistemes emprats per als cultius baixos de fulla (enciams, porros...) són les anomenades mantes tèrmiques. Es tracta d’un agroteixit de polipropilè molt lleuger que, col•locat directament sobre les plantes, les protegeix del fred. En aquest cas, es tracta de retenir prop de la planta la radiació calorífica acumulada pel sòl durant el dia i despresa durant la nit. Aquestes mantes tèrmiques permeten el pas de la llum, la fotosíntesi és factible, ja que són transparents a la radiació solar en el 80% i, per tant, no s’han de retirar fins al moment de la collita.

La protecció contra les pedregades en fructicultura es garanteix instal•lant xarxes plàstiques sobre les plantacions a manera de teulada. Aquestes xarxes estan constituïdes per una trama de fils plàstics que retenen la pedra però permeten el pas de la llum. Ara bé, les xarxes alteren la quantitat i qualitat de la llum que arriba a sota i això té efectes en la qualitat de la fruita produïda. Per a algunes varietats de poma els efectes són altament positius perquè es redueixen les cremades pel sol (són especialment afavorides les pomes verdes com Granny Smith i les bicolors Fuji, o Pink Lady, que tenen la pell molt sensible). En canvi, per a altres varietats, com són les vermelles Delicious o la mateixa Fuji i els préssecs vermells, les xarxes redueixen la porció de la fruita amb color i comporten un desmillorament comercial de la producció final obtinguda. El sistema requereix estructures portants resistents i una certa complexitat per poder suportar càrregues importants en cas de pedregada i de vent al llarg de tot l’any, la qual cosa significa per al fructicultor inversions altes per unitat de superfície. En algunes zones fructícoles amb una incidència elevada de pedregades (Valle del Rio Negro a l’Argentina, o als Alps austríacs, per exemple) s’ha establert xarxes de radars per donar alertes de pedregada i s’han desenvolupat algoritmes matemàtics, xarxes neuronals, per fer previsions de riscos. Anys enrere, aquestes instal•lacions disposaven també de sistemes comunitaris de lluita amb cremadors que alliberaven iodur de plata a l’atmosfera. El iodur de plata ascendia per acció del calor generat en cremar gasoil o gas i actuava al núvol constituint més nuclis de gel, però de mida més petita, que garantien menys danys als cultius. Aquests procediments s’ha abandonat pel seu cost elevat i impacte ambiental.

< TORNAR