{ "dc.contributor": "Suñer Soler, Rosa" , "dc.contributor.author": "Pons Barber, Sara" , "dc.contributor.other": "Universitat de Girona. Facultat d'Infermeria" , "dc.date.accessioned": "2015-11-16T12:25:58Z" , "dc.date.available": "2015-11-16T12:25:58Z" , "dc.date.issued": "2015-05" , "dc.identifier.uri": "http://hdl.handle.net/10256/11500" , "dc.description.abstract": "L’ictus és un dels problemes de salut més freqüents i importants d’avui en dia. Apareix de forma sobtada deixant al pacient i al familiar mal preparats enfront a les conseqüències. És la primera causa de discapacitat greu i de dependència en adults; a més, es tracta de la primera causa de mortalitat global a Espanya, generant una important demanda de cuidats integrals pel que constitueix una gran càrrega social, sanitària i econòmica Objectius: 1- Conèixer la qualitat de vida percebuda dels pacients post-ictus i dels cuidadors informals del pacient amb ictus 2- Estudiar la presència de trastorns psicopatològics després del diagnòstic d’ictus en base a l’experiència viscuda dels afectats 3- Descriure els canvis de rol referits pels cuidadors informals a partir de la cura del pacient amb ictus 4- Estudiar la satisfacció amb l’atenció sanitària rebuda per part dels professionals de la salut Metodologia: Estudi qualitatiu fenomenològic. La recollida de dades s’ha portat a terme durant el mes de març de 2015 a Girona i Menorca, mitjançant entrevistes en profunditat a pacients amb ictus i familiars que exercissin de cuidadors informals a pacients amb ictus. El mostreig ha estat no probabilístic per conveniència o intencional. Consideracions ètiques: Es va demanar el consentiment de tots els participants i es va garantir la confidencialitat i l’anonimat dels entrevistats Anàlisi de dades: S’ha fet una anàlisi qualitatiu amb les dades procedents de les anotacions al quadern de camp, els informes preanalítics i l’entrevista en profunditat, establint unes categories i subcategories Resultats: S’ha entrevistat a cinc afectats, dos d’ells pacients i tres cuidadors familiars. De l’anàlisi qualitatiu es desprèn que l’ictus és interpretat pels entrevistats com una malaltia terrible, un fet traumàtic que et capgira la vida en pocs segons. Les seqüeles a nivell físic i psíquic influeixen en la manera de percebre la qualitat de vida del pacient amb ictus; els trastorns psicopatològics d’ansietat i depressió són els més comuns en aquest tipus de pacients. El procés d’adaptació a aquest canvi és complexa i desafiant; per ells, la rehabilitació és el moment més important de la recuperació. Les noves tecnologies els ha ajudat a progressar i desencadenar una major independència La dependència del pacient, la tensió que experimenten el familiar alhora de cuidar, entre d’altres, fan que el cuidador informal expressi tenir depressió o ansietat. Hi ha una reorganització familiar, on s’acaben assolint nous rols en la dinàmica familiar. El cercle d’amistats juga un paper important per donar suport a aquests familiars Respecte a l’atenció del personal sanitari, els pacients i familiars estan satisfets amb l’atenció rebuda Conclusions: L’ictus és una malaltia traumàtica que capgira la vida en pocs minuts, desencadenant seqüeles físiques i mentals al pacient, a més d’afectacions els seus familiars. La vida del familiar es troba relacionada amb el grau de seqüeles del pacient; el cuidador informal acaba assumint rols que abans feia l’altra persona. L’atenció rebuda per part del personal sanitari es percep com a satisfactòria, però existeix una manca d’informació un cop es surt de l’hospital" , "dc.description.abstract": "Stroke, is one of the most frequent health problems nowadays. It appears suddenly, and the patient and the family member are not prepared for the consequences. It is the first reason for disability and dependence for adults; furthermore, it is the first cause of global mortality in Spain, it generates an important demand of integral cares, so it is an important social, healthcare and economic burden Goals: 1. Understand the perceived quality of life of post-stroke patients and the quality of life of informal caregivers of patients with stroke 2. Study the presence of psychopathological disorders after diagnosis of stroke based on the life experience of the affected people 3. Describe changes related to the role of informal caregivers from the care of patients with stroke 4. Study satisfaction with health care received for the health professionals Methodology: Phenomenological qualitative study. Data collection was carried out during March 2015 in Girona and Menorca, through in-depth interviews with stroke patients and family members who exercise informal caregivers of stroke patients. The sampling was not probabilistic whether or not intentional. Ethical considerations: It asked the consent of all participants and it would guarantee confidentiality and anonymity of respondents Data analysis: Has been done a quality analysis with data from the field notebook notes, the pre-analytical informers and the in-depth interview, setting categories and subcategories Results: Have been interviewed five affected, two patients and three familiar caregivers. The qualitative analysis after stroke shows that the interviewed interpreted it as a terrible illness, a traumatic fact that it reverses your life in a few seconds. The physical and mental sequels, influences on the way to perceive the quality of life of the patient; the psychopathological disorders of anxiety and depression are the most common in this type of patients. Adaptation process of these changes is complex and challenging; for the patients, the rehabilitation is the most important moment of the recuperation. The new technologies have been helped a lot for progress and have more independence. The dependence of the patient, and the tension who experiments the familiar caregiver while care, among others, have that the informal caregiver expresses depression and anxiety. There is a familiar reorganization, where new roles in the familiar dynamic are won. The circle of friends is an important role to support those family members. About the personal health attentions, the patients and the family caregivers are satisfied with the attention received Conclusions: Stroke is a traumatic illness that reverses the life in a few seconds, triggers physical and mental sequels to the patient, in addition affects their familiars. The family member’s life is related with the sequel level of the patient; the informal caregiver has been taken roles of the other person. The attention of the health personal it is perceived as satisfactory, but, there is a little information when the person goes out from the hospital" , "dc.format.mimetype": "application/pdf" , "dc.language.iso": "cat" , "dc.publisher": "Facultat d'Infermeria" , "dc.relation.ispartofseries": "Infermeria (TFG)" , "dc.rights": "Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain" , "dc.rights.uri": "http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/" , "dc.subject": "Isquèmia cerebral" , "dc.subject": "Cerebral ischemia" , "dc.subject": "Malalties cerebrovasculars" , "dc.subject": "Cerebrovascular disease" , "dc.subject": "Cuidadors" , "dc.subject": "Caregivers" , "dc.subject": "Qualitat de vida" , "dc.subject": "Quality of life" , "dc.title": "L'impacte de l'ictus: com canvia la vida en pocs minuts" , "dc.type": "info:eu-repo/semantics/bachelorThesis" , "dc.rights.accessRights": "info:eu-repo/semantics/openAccess" }