{ "dc.contributor.author": "Ricart Casadevall, Sandra" , "dc.date.accessioned": "2015-06-01T09:52:36Z" , "dc.date.available": "2015-06-01T09:52:36Z" , "dc.date.issued": "2010" , "dc.identifier.issn": "0210-4830 (versió paper)" , "dc.identifier.issn": "2385-359X (versió electrònica)" , "dc.identifier.uri": "http://hdl.handle.net/10256/10407" , "dc.description.abstract": "Irrigation has traditionally constituted one of the most characteristic and emblematic agricultural mosaics of the Mediterranean as a key factor of socio-economic dynamism of the territorial matrix. In recent years there has been an important scientific, intellectual and social environment mobilization around water uses and, in particular, around the main socio-economic use of resource: irrigation, which is undergoing an intense and accelerated transformation process. Thus, in parallel with the decline of traditional irrigation systems, located in areas with natural availability of water, fertile soil and appropriate topographic conditions, the socio-economic changes in the last decade have stimulated the appearance of new irrigated areas with environmental, social and economic disparate characteristics. As a result, the irrigation management model has been conditioned to respond to the new parameters of water scarcity and resource efficiency. In addition, policies and actors have evolved over time as a consequence of disparate priorities –and often conflicting– in terms of irrigation, making necessary the gear of different discourses. In this context, the Model of social commitment of irrigation proposed by the Institutional and Social Innovations in Irrigation Mediterranean Management (ISIIMM) can become a starting example" , "dc.description.abstract": "El regadiu ha constituït tradicionalment un dels mosaics agraris més característics i emblemàtics de l'àmbit mediterrani com a factor clau del dinamisme socioeconòmic de la matriu territorial. En els darrers anys ha tingut lloc una important mobilització científica, intel·lectual i social entorn als usos de l'aigua i, de forma especial, entorn al principal ús socioeconòmic del recurs: el regadiu, el qual està experimentant un intens i accelerat procés de transformació. Així, en paral·lel al declivi dels regadius tradicionals, ubicats en zones amb disponibilitat natural d'aigua, sòl fèrtil i condicions topogràfiques adequades, els canvis socioeconòmics de la darrera dècada han propiciat l'aparició de noves superfícies de regadiu amb característiques ambientals, socials i econòmiques dispars. Com a conseqüència, el model de gestió del regadiu s’ha vist condicionat per tal de donar resposta als nous paràmetres d'escassetat i eficiència del recurs aigua. A més, les polítiques i els actors implicats al llarg del temps han evolucionat i han donant lloc a prioritats dispars –i sovint enfrontades– en matèria de regadiu, cosa que ha fet necessari l'engranatge dels diferents discursos. És en aquest context en què el Model de compromís social del regadiu proposat per l’Institutional and Social Innovations in Irrigation Mediterranean Management (ISIIMM) pot esdevenir un exemple de partida" , "dc.format.mimetype": "application/pdf" , "dc.language.iso": "cat" , "dc.publisher": "Universitat de Barcelona" , "dc.relation.isformatof": "Reproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259555" , "dc.relation.ispartof": "© Estudis d'història agrària, 2010-2011, núm. 23, p. 149-173" , "dc.relation.ispartofseries": "Articles publicats (D-G)" , "dc.rights": "Tots els drets reservats" , "dc.subject": "Conreus de regadiu -- Catalunya" , "dc.subject": "Irrigation farming -- Catalonia" , "dc.title": "La gestió del regadiu a Catalunya: plans, actors i reptes de futur" , "dc.type": "info:eu-repo/semantics/article" , "dc.rights.accessRights": "info:eu-repo/semantics/openAccess" , "dc.embargo.terms": "Cap" , "dc.type.version": "info:eu-repo/semantics/publishedVersion" , "dc.identifier.idgrec": "017453" }