Millora de les aportacions d'aigües residuals d'origen industrial a depuradora

Abstract

L’objecte del treball és estudiar diferents criteris de priorització per a veure quin és el que permet aprofitar al màxim la capacitat de les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR) sense sobrepassar-ne els límits prèviament establerts. L’ estudi s’ha centrat en la consideració d’una estació depuradora a la que pot arribar més aigua residual d’origen industrial de la que es capaç de tractar, per la qual cosa cal prioritzar els diferents abocaments. Aquest problema constitueix un problema d’optimització combinatòria. Es tenen un conjunt d’aigües residuals cadascuna de les quals es pot caracteritzar per la seva composició.

Per als problemes d’optimització combinatòria existeixen diferents metodologies de resolució, on se’n destaquen mètodes exactes, mètodes heurístics i mètodes metaheurístics, emprant en cada un d’ells algorismes per trobar la solució al problema plantejat. Tenint en compte les característiques del problema plantejat (Problema NP-Dur, és a dir de molt difícil resolució en un temps computacional no excessivament llarg) es va optar per la seva resolució mitjançant mètodes metaheurístics