Una pintura d'Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) a Manresa: l'Assumpta de Santa Maria de l'Alba

Abstract

This painting with an exceptional iconography of the Assumption of the Virgin with All the Saints, was saved from a altarpiece in the church of Santa Maria de l'Alba in Manresa, which was burnt during the Spanish Civil War. The article attributes this painting to Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), one of the most relevant figures in the Catalan artistic scene in the 18th century, and it dates it to the latter years of his extensive artistic career. An analysis of the work shows that the Catalan painter incorporated some figurative elements that he borrowed from an engraving of the Swiss engraver, Jakob Frey (1681-1752), interpreted from a canvas of the Italian painter Sebastiano Conca (1680-1764). This helps to relate the canvas of the Barcelona painter-based on his previous figurative work with high Roman baroque- to the new proposals of the so-called Roman barrochetto. In addition the study hopes to offer the reader an artistically cultural view of Antoni Viladomat, openly concerned by the novelties that constantly reached Catalonia by means of the engravings

D'un retaule de l'església de Santa Maria de l'Alba de Manresa, cremat a la guerra civil espanyola, se salvaguardà una pintura amb una singular iconografia de l'Assumpció de la Verge amb Tots Sants. L'article atribueix aquesta tela al catàleg del pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), una de les figures més rellevants del panorama artístic català del segle XVIII, i la situa als darrers anys de la seva dilatada carrera artística. L'anàlisi de l'obra ha permès posar de manifest que el pintor català incorporà alguns préstecs figuratius d'una estampa que el gravador suís Jakob Frey (1681-1752) traduí d'una tela del pintor italià Sebastiano Conca (1680-1764). Aquest fet ens serveix per relacionar la tela del pintor barceloní -partint d'antecedents figuratius amb la pintura de l'alt barroc romà- amb les «noves» propostes del denominat barrochetto romà. Tanmateix, l'estudi també vol accentuar una lectura que dibuixa una cultura artística d'Antoni Viladomat oberta i inquieta a les novetats que constantment arribaven a Catalunya a través de les estampes