Turismo, pobreza y desarrollo sostenible en el Perú. Los casos de Cuzco, Cajamarca y La Libertad

Abstract

The present research aims to analyze the relationship between tourism and, the social and economic conditions of the population considered socially and culturally poor. The thesis focuses on the ability to develop tourism practices in sustainable human spaces. First of all, the research analyzes the international organizations role mainly led by World Tourism Organization (UNWTO) who proposes to tourism as an appropriate tool for developing regions with high levels of socio-economic poverty. In some authors opinion tourism produce wealth for their ability to create jobs without requiring a large investment to achieve their objectives. Second, this research examines the problem of poverty from a multidimensional perspective using the capability approach of Amartya Sen who considers that poverty is not just a problem of low incomes but also the incapability to access an acceptable standard of living enable them to enhance their skills. The analysis was applied to three regional cases in Peru: Cuzco , Cajamarca and La Libertad ( Trujillo ) . We chose these departments because they represent very interesting spaces for this type of research and include in its borders exceptional tourism experiences, particularly that referred to the Department of Cuzco. We have focused on the geographical, socio-economic and tourism development levels in each case. Finally, the analysis of the statistical data collected show that tourism practices reproduce or deep in economic inequalities between the local and regional population

La present investigació té com a objectiu analitzar la relació entre el turisme i les condicions socioeconòmiques de les poblacions, social i culturalment considerades pobres. La tesi se centra en la capacitat que tenen les pràctiques turístiques per desenvolupar espais humans d’una manera sostenible. En primer lloc, l’investigació analitza el paper que juguen els organismes internacionals principalment liderats per la OMT en utilitzar el turisme com a instrument adequat per el desenvolupament de regions amb alts índexs de pobresa socioeconòmica. Més precisament, segons l’opinió d’alguns autors, les pràctiques turístiques produeixen riquesa per la seva capacitat de generar llocs de treball sense exigir una inversió molt elevada per arribar als seus objectius. En segon lloc, canalitza el problema de la pobresa desde una òptica multidimensional, utilitzant l’enfocament capacitat de Amartya Sen qui considera que la pobresa no és tan sols un problema de baixos ingressos sinó també a la incapacitat de accedir a un nivell de vida acceptable que els hi permeti potenciar les seves habilitats. L’anàlisi es va aplicar a tres casos d’estudi regionals al Perú: Cusco, Cajamarca i La Libertad (Trujillo). Triem aquests departaments perquè representen espais summament interessants per a aquest tipus d´investigació i per allotjar dins les seves fronteres experiències turístiques excepcionals, particularment la que fa referència al Departament del Cusco. Hem ressaltat les característiques geogràfiques, socioeconòmiques i nivells de desenvolupament turístic de cada cas. Finalment, l’anàlisi de les dades estadístiques recopilades demostren que les pràctiques turístiques reprodueixen ó profunditzen desigualtats socioeconòmiques entre la població local i regional