Revisió sobre l’eficàcia de les intervencions dirigides a cuidadors informals de malalts amb demència per a reduir els nivells de morbiditat psicològica: revisió bibliogràfica

Serrat Hernáez, Ferran
Compartir
Revisió sobre l’eficàcia de les intervencions dirigides a cuidadors informals de malalts amb demència per a reduir els nivells de morbiditat psicològica. L’envelliment de la població està relacionat amb l’augment de la prevalença de demències tals com la malaltia d’Alzheimer. El caràcter progressiu, incapacitant i irreversible de la malaltia d’Alzheimer comporta dependència i demanda, obligant l’aparició d’un cuidador informal per cobrir les necessitats del malalt. Amb l’evolució de la malaltia, augmenta l’exigència de les cures i el cuidador es veu en risc de patir alteracions a qualsevol nivell, principalment a nivell psicològic Objectius 1. Avaluar l’efectivitat de les intervencions dirigides a cuidadors informals de persones amb demència per a reduir la morbiditat psicològica, segons la tipologia de les intervencions i els seus components 2. Avaluar l’efectivitat de les intervencions dirigides a cuidadors informals de persones amb demència per a reduir la morbiditat psicològica, segons les característiques sociodemogràfiques del cuidador i la persona que rep les cures, el tipus de càrrega i els instruments de mesura Es va realitzar una revisió bibliogràfica en les bases de dades: MEDLINE, PubMed, CSIC-IME, CUIDEN i Biblioteca Cochrane Plus sobre les intervencions dirigides a cuidadors informals de demència o Alzheimer d’estudis publicats entre el gener de 2002 i febrer de 2013. Els criteris d’inclusió van ser: cuidadors informals que convisquessin amb la persona a qui donen les cures i sense remuneració econòmica, persones amb demència o Alzheimer no institucionalitzades, intervencions comparades entre un grup experimental i un grup control, prioritat per revisions sistemàtiques i metanàlisis. La mostra final la van composar 7 estudis. Les diferents intervencions analitzades van mostrar dades estadísticament significatives tot i produir efectes discrets en les diferents variables de morbiditat psicològica. Les intervencions psicoeducatives i les intervencions dirigides als pacients van resultar efectives en la millora de la sensació de benestar i la simptomatologia del malalt. Les intervencions psicològiques van incidir en la sobrecàrrega i la depressió. Les intervencions de suport van produir un augment dels coneixements, habilitats i de la xarxa social del cuidador. El dia de descans va disminuir l’estrès, l’ansietat i la càrrega objectiva però els efectes van ser a curt termini. Les intervencions múltiples estructurades van mostrar una disminució del risc d’institucionalització. Les intervencions centrades en la resolució de problemes, superiors a 6 sessions o aquelles que havien realitzat seguiment, van mostrar efectes a llarg termini fins als 12 mesos. Altres intervencions pràctiques com les realitzades al domicili o amb tecnologia, no van mostrar suficient evidència científica. El sexe i l’edat del cuidador així com la relació de parentesc amb el malalt van mostrar diferències en els efectes de les intervencions. Conclusions: Les intervencions s’han de planificar en funció de les necessitats del cuidador ja que no hi ha cap intervenció que incideixi en totes les variables de morbiditat psicològica. La variabilitat de tipologia i composició de les intervencions, les diferències sociodemogràfiques del cuidador i la persona que rep les cures i les característiques dels estudis influeixen en l’heterogeneïtat de resultats de la revisió. Aquests fets limiten la contundència de resultats pel que cal seguir investigant ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd3.0