How Mediterranean plant species are able to cope with increasing levels of UV-B radiation and drought in the context of climate change?

Abstract

Climatic models predict higher fluxes of UV-B radiation and a decrease in summer precipitation in the near future for the Mediterranean region. The UV radiation can be an oxidative stress factor for plants affecting their physiological activity and morphology. In this context, we aim to investigate the effects of UV (as UV-A as UV-B) radiation on Mediterranean woody species and its interaction with low water availability. The results showed that UV-A supplementation caused an increase in the plant biomass of some species when plants were grown under a low water supply. This beneficial effect on plant biomass seemed to be mediated by an improvement of plant water relations. Increases in leaf sclerophylly or leaf thickness, depending on the experiment, in response to enhanced UV radiation might have contributed to the amelioration of plant water deficit

Durant les properes dècades, a la Regió Mediterrània es preveu un augment de la radiació ultraviolada UV-B i una disminució en la precipitació. La radiació UV pot ser un factor oxidatiu per les plantes afectant la seva activitat fisiològica i la seva morfologia. En aquest context pretenem investigar els efectes de la radiació UV (tant UV-A com UV-B) sobre les espècies llenyoses mediterrànies així com la seva interacció amb una baixa disponibilitat hídrica. Els nostres resultats mostren que l’augment dels nivells d’UV-A pot incrementar la producció de biomassa quan les plantes creixen sota condicions de baixa disponibilitat hídrica. Aquest efecte beneficiós podria ser degut a una millora de les relacions hídriques. Els canvis en la morfologia foliar observats en resposta a la radiació UV (fulles més gruixudes o amb un major índex de massa per àrea depenent de l’experiment) poden haver contribuït a aquesta millora de les relacions hídriques