Pesca i associacionisme al litoral de Girona: la confraria de Sant Pere de Palamós (segles XVII-XVIII)
Full Text
Share
L’objectiu ha estat utilitzar el cas concret del Palamós
modern per introduir-nos en l’estudi de l’associacionisme marítimo-pesquer
anterior a les convulsions polítiques i administratives provocades per les
reformes introduïdes per la monarquia il·lustrada a partir de la segona
meitat del segle XVIII. La Matrícula de Mar – nom amb que es coneix el
sistema de lleves ideat per la Monarquia a partir de 1751 per dotar d’efectius
humans els vaixells de l’Armada – va capgirar radicalment la situació del
sector pesquer, a banda d’importat i instaurar, pels que l’han estudiat, un
model associatiu extern al model confraternal devocional català que aquí
presentem. La intenció és veure quina era la situació precedent, en què es
caracteritzava i com encaixava l’associacionisme pesquer català en el
panorama confraternal medieval i modern: solucionar, en resum, aquest
decalatge primigeni. Abans, però, caldria parlar breument de les bases
materials, socials i culturals del sector, i molt en concret del paper, rellevant
al nostre entendre, de la religió i de les institucions eclesiàstiques en tot
aquest procés
This document is licensed under a Creative Commons:Attribution - Non commercial - No Derivate Works (by-nc-nd)
Localització