La noblesa, la lírica, la caça i la cortesia

Abstract

La literatura al segle XV era considerada un entreteniment apte per a la noblesa, com ho eren també la caça i la falconeria. L’esbarjo es considerava desitjable per a una bona salut del cos i de l’esperit. A més, en aquestes activitats s’hi afegia un altre factor de caràcter utilitari: la caça enfortia el cos del guerrer i la lírica exercitava la bella expressió, la cultura i les bones maneres necessàries al cortesà. És per això que la lírica i la caça formaven part, no ja del lleure del noble sinó pròpiament de l’educació del jove a la cort i així van esdevenir un senyal de llinatge. En les pàgines que segueixen veurem fins a quin punt noblesa i lírica estaven íntimament lligades i com això va condicionar de manera determinant la història de la literatura catalana medieval