La noblesa, la lírica, la caça i la cortesia
Full Text
Share
La literatura al segle XV era considerada un entreteniment
apte per a la noblesa, com ho eren també la
caça i la falconeria. L’esbarjo es considerava desitjable
per a una bona salut del cos i de l’esperit. A més, en
aquestes activitats s’hi afegia un altre factor de caràcter
utilitari: la caça enfortia el cos del guerrer i la lírica
exercitava la bella expressió, la cultura i les bones maneres
necessàries al cortesà. És per això que la lírica i la
caça formaven part, no ja del lleure del noble sinó pròpiament
de l’educació del jove a la cort i així van esdevenir
un senyal de llinatge. En les pàgines que segueixen
veurem fins a quin punt noblesa i lírica estaven íntimament
lligades i com això va condicionar de manera determinant
la història de la literatura catalana medieval
L'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores