Aproximación a la realidad actual del trabajo social en euskadi: una especial mirada al trabajo social en lengua vasca
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2012-06-01T11:47:34Z
dc.date.available
2012-06-01T11:47:34Z
dc.date.issued
2011
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
This article deals with two closely linked or linkable, but likewise clearly differentiated, subjects.
First of all, an analysis is carried out on the research and development of the discipline and the social work profession as it is applied in the Autonomous Community of
the Basque Country (ACB), based on recent research findings. In relation to social work,
the study indicates the need to strengthen aspects pertaining to training, research and the
profession itself. It is our view that this requires the exchange of know-how between the
academic world and professionals on the job. In this respect, we believe it is important to
create spaces and launch initiatives to crate synergy between professional practice and the
people involved in teaching and research.
Second of all, a more in-depth study is made of the state of development of the use
of the Basque language in educational spheres of the social work discipline, on the basis of
a preliminary exploratory analysis. A variety of indicators show that the Basque language
is steadily gaining in the educational sphere. It is clear that as the path taken in the educational sphere widens and becomes more consolidated, it will have an effect on the use
of the Basque language in the professional sphere. Nevertheless, linguistic revitalization likewise requires that its use be made prestigious by empowering its speakers. This calls for
plans to encourage and promote changes and generate linguistic habits
Este artículo aborda dos temáticas íntimamente vinculadas o vinculables y, al mismo tiempo, claramente
diferenciadas. En primer lugar, se realiza un análisis
de la investigación y el desarrollo de la disciplina y de la
profesión del trabajo social aplicado a la realidad de la
Comunidad Autónoma de Euskadi (CAE), apoyándonos en los resultados obtenidos en una reciente
investigación. El estudio pone de manifiesto la necesidad de fortalecer el trabajo social, tanto en su
dimensión formativa como en sus dimensiones investigadora y profesional. Todo ello pasa, a nuestro
juicio, por el intercambio de saberes entre el mundo
académico y el ejercicio profesional. En este sentido, consideramos importante crear espacios y activar iniciativas para crear sinergias entre los agentes
de la práctica profesional y los agentes del ámbito
docente-investigador. En segundo lugar, se profundiza en el balance del desarrollo en el ámbito formativo de
la disciplina del trabajo social en lengua vasca, a partir de un primer análisis exploratorio.
A la luz de los diversos indicadores estimados, el euskera, en el ámbito formativo del
trabajo social, muestra un incremento progresivo. Así, parece claro que, en la medida en
que se prolongue y se consolide el camino iniciado en el ámbito formativo, la implantación del euskera en el ámbito profesional será más firme. Con todo, la revitalización
lingüística requiere asimismo prestigiar su uso empoderando a sus hablantes, lo que
exige una dinamización planificada para promover cambios y generar nuevos hábitos
lingüísticos
Aquest article tracta dues temàtiques íntimament vinculades o vinculables i, al mateix temps,
clarament diferenciades. En primer lloc, es fa una anàlisi de la recerca i el desenvolupament de
la disciplina i de la professió del treball social aplicat a la realitat de la Comunitat Autònoma
d’Euskadi (CAE), per a la qual cosa ens recolzem en els resultats obtinguts en una recerca
recent. L’estudi posa de manifest la necessitat d’enfortir el treball social, tant en la seva dimensió formativa com en les seves dimensions investigadora i professional. Tot això passa,
a judici nostre, per l’intercanvi de sabers entre el món acadèmic i l’exercici professional. En
aquest sentit, considerem important crear espais i activar iniciatives per crear sinergies entre
els agents de la pràctica professional i els agents de l’àmbit docent-investigador.
En segon lloc, s’aprofundeix en el balanç de desenvolupament en l’àmbit formatiu de la
disciplina del treball social en llengua basca, a partir d’una primera anàlisi exploratòria. Arran
dels diversos indicadors estimats, el basc, en l’àmbit formatiu del treball social, mostra un
increment progressiu. Així, sembla clar que, en la mesura en què es prolongui i es consolidi
el camí iniciat en l’àmbit formatiu, la implantació del basc en l’àmbit professional serà més
ferm. Amb tot, la revitalització lingüística requereix així mateix, prestigiar-ne l’ús apoderant-ne els parlants, cosa que exigeix una dinamització planificada per promoure canvis i
generar nous hàbits lingüístics
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
dc.relation.ispartof
Pedagogia i Treball Social: revista de ciències socials aplicades, 2011, vol. 1, núm. 1, p. 122-144
dc.rights
L'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.
dc.source
RACO
dc.title
Aproximación a la realidad actual del trabajo social en euskadi: una especial mirada al trabajo social en lengua vasca
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.doi
dc.identifier.eissn
2013-9063