Discapacitat, vulnerabilitat i dependència: la corporeïtzació de la pedagogia

Abstract

The article presents some of the conclusions found in the doctoral thesis titled De la reinvenció de la discapacitat o de l’articulació de nous tipus de trànsit social: La pedagogia i les seves formes sensibles (2010). This research is focused on understanding the attribution processes of the meanings of disability in order to reconstruct it and strengthen the foundations of a hermeneutic pedagogy of disability. It employs a qualitative and specifically hermeneutic research design that allows a particular discursive construction of reality. It is therefore based on a humanist assumption that, unlike positivism, focuses on the study of the human, the internal and the subjective, and whose main task includes interpreting, understanding, describing and / or observing

El artículo presenta algunas conclusiones de la tesis doctoral De la reinvenció de la discapacitat o de l’articulació de nous tipus de trànsit social: la pedagogia i les seves formes sensibles (2010). El elemento central de esta investigación es la comprensión del proceso de atribución de significados sobre la discapacidad, con el propósito de reconstruirlos y fundamentar las bases de una pedagogía hermenéutica de la discapacidad. Se trata de una investigación cualitativa y, específicamente, hermenéutica que permite una construcción discursiva particular de la realidad. Por lo tanto, se parte del supuesto humanista, que a diferencia del positivista centra el foco de estudio en aquello humano, interior y subjetivo con la tarea central de interpretar, comprender, describir y/o observar

L’article presenta algunes conclusions de la tesi doctoral De la reinvenció de la discapacitat o de l’articulació de nous tipus de trànsit social: la pedagogia i les seves formes sensibles (2010). L’element central d’aquesta investigació és la comprensió del procés d’atribució de significats sobre la discapacitat amb el propòsit de reconstruir-los i fonamentar les bases d’una pedagogia hermenèutica de la discapacitat. Es tracta d’una recerca qualitativa i, específicament, hermenèutica que permet la construcció discursiva particular de la realitat. Per tant, es parteix del supòsit humanista, que a diferència del positivista centra el focus d’estudi en allò humà, interior i subjectiu amb la tasca central d’interpretar, comprendre, descriure i/o observar