Estructura de les representacions socials sobre la psicologia durant el transcurs de la carrera
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2012-06-01T11:20:48Z
dc.date.available
2012-06-01T11:20:49Z
dc.date.issued
2010
dc.identifier.issn
1699-5546
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
Student’s social representations about their own discipline determine future professional
practice. This investigation analyzes from an structural point of view social representations by
considering that this construct have a central core which provides global meaning to social
representations, and a peripheral system which constitutes the evolutionary and the mobile
characteristics. Using a word evocation technique the investigators asked 87 participants from
different courses of psychology to mention three words related to “psychology”. Then, a
frequency analysis was developed and, immediately afterwards, a graphic analysis of the data
through the elaboration of a social representation´s network by means of an specific software,
Ucinet 6.85 and Netdraw 1.48.
Results suggest that the central core of psychology´s social representation is based on
a clinical-psychoanalytic model. By analyzing the peripheral elements, it can be observed that
the closest answers to cognitive-behavioural and neuropsychology models maintain distant to
the central core. Moreover, results obtained show a disproportionate view of psychology based
on the treatment of psychological disorders rather than based on mental health prevention and
on the promotion of psychological wellbeing. Although more investigations are needed to
support solid conclusions, this investigation provides an important empirical basis for the
development of studies that may extend knowledge about how psychology practitioners
conceptualize their discipline
Las representaciones sociales que poseen los estudiantes sobre su propia disciplina
determinarán en gran medida su futuro ejercicio profesional. En el presente trabajo se
analizaron las representaciones sociales desde una perspectiva estructural, desde la cual se
considera que las representaciones sociales poseen un núcleo central que otorga el significado
global a la representación y un sistema periférico que constituye el aspecto móvil y evolutivo de
la misma. Utilizando una técnica de evocación de palabras se solicitó a 87 estudiantes de la
Universidad Nacional de Córdoba (Argentina) de diferentes años de la carrera (proporciones
equivalentes de primero, tercero y quinto año) que mencionaran tres palabras que asociaran a
la “Psicología”. A continuación se efectuó un análisis de frecuencia de los datos y
seguidamente se analizó gráficamente la representación elaborando una red mediante los
programas Ucinet 6.85 y Netdraw 1.48. Los resultados obtenidos sugieren que el núcleo central de la representación se basa
principalmente en un modelo clínico-psicoanalítico. Al analizar los elementos periféricos se
observa que las respuestas más cercanas a teorías neuropsicológicas y cognitivocomportamentales se mantienen alejadas del núcleo de la representación. Asimismo se
observa una visión desproporcionada de la psicología centrada más en el tratamiento de
trastornos que en la prevención de enfermedades y la promoción del bienestar psicológico.
Aunque se requiere de nuevas investigaciones para conclusiones más sólidas, el presente
trabajo brinda una base empírica provechosa para el desarrollo de estudios tendientes a
ampliar los conocimientos sobre el modo en que los futuros profesionales conceptualizan a la
psicología
Les representacions socials que tenen els estudiants sobre la seva pròpia disciplina
determinaran en gran mesura el seu futur exercici professional. En el present treball es van
analitzar les representacions socials des d'una perspectiva estructural, des de la qual es
considera que les representacions socials tenen un nucli central que atorga el significat global a
la representació i un sistema perifèric que constitueix l'aspecte mòbil i evolutiu de la mateixa.
Utilitzant una tècnica d'evocació de paraules es va demanar a 87 estudiants de la Universitat
Nacional de Còrdova (Argentina) de diferents anys de la carrera (proporcions equivalents de
primer, tercer i cinquè any) que esmentessin tres paraules que associessin a la "Psicologia". A
continuació es va efectuar una anàlisi de freqüència de les dades i seguidament es va analitzar
gràficament la representació elaborant una xarxa mitjançant els programes Ucinet 6.85 i
Netdraw 1.48.
Els resultats obtinguts suggereixen que el nucli central de la representació es basa
principalment en un model clínic-psicoanalític. En analitzar els elements perifèrics s'observa
que les respostes més properes a teories neuropsicològiques i cognitiu-comportamentals es
mantenen allunyades del nucli de la representació. Així mateix s'observa una visió
desproporcionada de la psicologia centrada més en el tractament de trastorns que en la
prevenció de malalties i la promoció del benestar psicològic. Encara que es requereix de noves
investigacions per arribar a conclusions més sòlides, aquest treball ofereix una base empírica
profitosa per al desenvolupament d'estudis tendents a ampliar els coneixements sobre la
manera com els futurs professionals conceptualitzen a la psicologia
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.relation.ispartof
Revista d'Ensenyament de la Psicologia: Teoria i Experiència (REPTE), 2010, núm. 7, p. 11-19
dc.rights
Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional
dc.rights.uri
dc.source
RACO
dc.title
Estructura de les representacions socials sobre la psicologia durant el transcurs de la carrera
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess