Características fenotípicas de personalidad y neuropsicológicas en padres no afectados de pacientes esquizofrénicos

Abstract

Introducció. Actualment, està àmpliament acceptat que l'esquizofrènia posseeix una etiologia multifactorial i que existeix una complexa interacció entre factors genètics i factors ambientals. Amb l'objectiu de coneixerà quins són els mecanismes etiològics i patofisiològics que determinen el trastorn una part de la investigaci6 s 'ha centrat, en els últims anys, en la detecció de marcadors de vulnerabilitat en subjectes amb risc al trastorn. Aquesta vulnerabilitat, denominada 'esquizotipia', es pot identificar en subjectes clínicament no afectats. Objectiu. L'objectiu d'aquesta investigació s'ha dirigit a intentar contestar a alguns interrogants que encara no tenen resposta. Per exemple, per què alguns familiars, essent portadors del genotip esquizofrènic, no han presentat mai la malaltia?, existeixen formes esquizotípiques de menor risc per a la presentació del trastorn?, poden alguns patrons esquizotípics 'ajudar' a que la vulnerabilitat es mantingui latent i no es manifesti en forma de trastorn? En termes generals, l'estudi s'ha centrat en la identificació de marcadors de vulnerabilitat dels trastorns de l'espectre esquizofrènic en pares no afectats de pacients amb esquizofrènia (subjectes d'edats avançades amb poca probabilitat de presentar el trastorn) comparats amb pares normals de subjectes normals. Metodologia. S' han avaluat 26 parelles de pares no afectats de pacients amb esquizofrènia i 26 parelles de pares normals de subjectes normals (n= 104) en variables de personalitat i comportamentals (esquizotipia psicomètrica -O-LIFE-, trastorns de personalitat -Qüestionari d'avaluació IPDE-, psicopatologia general -SCL-90- i lloc de control -MHLC-) i variables neuropsicològiques (dèficit atencional -CPT-IP-, funció executiva -TMT part B- i memòria i aprenentatge verbal -CVLT-). Resultats. Els pares dels pacients esquizofrènics, comparats amb els controls, mostren significativament puntuacions mes altes al factor d'anhedònia introvertida, al trastorn paranoide de la personalitat i al trastorn per evitació de la personalitat, més característiques de psicopatologia general i un major lloc de control intern relacionat amb la salut. També realitzen mes errors d'omissió en la tasca atencional, presenten una major interferència proactiva al test de memòria i aprenentatge verbal i mostren una tendència a dedicar mes temps a completar la tasca executiva. Els resultats mostren que les associacions entre les variables de personalitat i les neuropsicològiques són de poca magnitud i les diferències entre ambdós grups no segueixen un patró clarament determinat. Conclusions. Els pares dels pacients esquizofrènics presenten més trets esquizotípics negatius que els pares del subjectes normals. L'anhedònia introvertida podria considerar-se com una forma de menor risc a l'esquizofrènia ja que s'evidencia en subjectes (pares) d'edats avançades que ja han superat l'edat de risc i amb poca probabilitat de presentar mai el trastorn. Tanmateix, es confirma que el trastorn paranoide de la personalitat forma part dels trastorns de l'espectre esquizofrènic. Els pares dels pacients atribueixen un major pes i la internalització i al poder dels altres en relació a l'estat de salut, i en general, presenten més característiques psicopatològiques que el grup control. Quant a les variables neuropsicològiques, els pares dels pacients realitzen pitjor la tasca atencional, són més lents en l'anticipació, planificació i flexibilitat de les respostes en el test executiu. Els indicadors de memòria i aprenentatge verbal no discriminen a ambdós grups, i únicament els pares dels pacients presenten una major interferència proactiva. Finalment, el patró de personalitat i el neuropsicològic corresponen a dos fenotips diferents relacionats amb l'esquizofrènia que no es troben íntimament units en subjectes amb aquestes característiques.

Introducción. En la actualidad, está plenamente aceptado que la esquizofrenia posee una etiología multifactorial y que existe una compleja interacción entre factores genéticos y factores ambientales. Con el objetivo de conocer cuales son los mecanismos etiológicos y pato fisiológicos que determinan el trastorno una parte de la investigación se ha centrado, en los últimos años, en la detección de marcadores de vulnerabilidad en sujetos con riesgo al trastorno. Esta vulnerabilidad, denominada 'esquizotipia', puede ser identificada en sujetos clínicamente no afectados. Objetivo. El objetivo de esta investigación se ha dirigido a intentar contestar algunos interrogantes que aun hoy en día no tienen respuestas. Por ejemplo, ¿por qué algunos familiares, aun siendo portadores del genotipo esquizofrénico, no han presentado nunca la enfermedad?, ¿existen formas esquizotipicas de menor riesgo para la presentación del trastorno?, ¿pueden algunos patrones esquizotípicos 'ayudar' a que la vulnerabilidad quede dormida y no se manifieste en forma de trastorno? En términos generales, este estudio se ha centrado en la identificación de marcadores de vulnerabilidad de los trastornos del espectro esquizofrénico en padres no afectados de pacientes con esquizofrenia (sujetos de edades avanzadas con poca probabilidad de presentar el trastorno) comparados con padres normales de sujetos normales. Metodología. Se han evaluado 26 parejas de padres no afectados de pacientes con esquizofrenia y 26 parejas de padres normales de sujetos normales (n=104) en variables de personalidad y comportamentales (esquizotipia psicométrica -O-LIFE-, trastornos de personalidad ¬Cuestionario de evaluación IPDE-, psicopatología general -SCL-90- y locus de control ¬MHLC-) y variables neuropsicológicas (déficit atencional -CPT-IP-, función ejecutiva -TMT parte B- y memoria y aprendizaje verbal -CVLT-). Resultados. Los padres de los pacientes esquizofrénicos, comparados con los controles, muestran significativamente puntuaciones más elevadas en el factor de anhedonia introvertida, en el trastorno paranoide y por evitación de la personalidad, mas características de psicopatología general y un mayor locus de control interno relacionado con la salud. También cometen más errores de omisión en la tarea atencional, presentan una mayor interferencia proactiva en la tarea de memoria y aprendizaje verbal y muestran una tendencia a tardar más en completar la tarea ejecutiva. Los resultados muestran que las asociaciones entre las variables de personalidad y las neuropsicológicas son de poca magnitud y las diferencias entre ambos grupos no siguen un patrón claramente determinado. Conclusiones. Los padres de los pacientes esquizofrénicos presentan más síntomas esquizotípicos negativos que los padres de normales. La anhedonia introvertida podría considerarse como una forma de menor riesgo a la esquizofrenia ya que se evidencia en sujetos (padres) de edades avanzadas que han superado la edad de riesgo y con muy poca probabilidad de presentar ya el trastorno. Asimismo se confirma que el trastorno paranoide forma parte de los trastornos del espectro esquizofrénico. Los padres de los pacientes atribuyen un mayor peso a la internalización y al poder de los otros en relación al estado de salud, y en general presentan más características psicopatológicas que el grupo control. En cuanto a las variables neuropsicológicas, se puede observar que los padres de los pacientes muestran una ejecución más pobre en la tarea atencional, son más lentos en la anticipación, planificación y flexibilidad de las respuestas en la tarea ejecutiva. Los indicadores de memoria y aprendizaje verbal no discriminan a ambos grupos y únicamente los padres de los pacientes muestran una mayor interferencia proactiva. Finalmente, los resultados muestran que el patrón de personalidad y el neuropsicológico son dos fenotipos diferentes relacionados con la esquizofrenia que no se encuentran íntimamente ligados en sujetos de estas características.

It has been widely accepted that schizophrenia has a multifactorial etiology and also that there is a complex interaction between genetic and ambiental factors. In the last years, many research efforts have been focused to detection of vulnerability markers in subjects at risk. This vulnerability is called 'schizotypy' and can be identified in subjects that are clinically non-affected. Objective. The present study was designed to find answers to questions that are still unresolved. For instance, why some schizophrenic parents who have the schizophrenic genotype have never presented the disease? Are there low risk schizotypic forms to the manifestation of the schizophrenia? Can some schizotypic patterns reduce the vulnerability to a latent status making the schizophrenic disorder not to be manifested? In concrete, the main objective has been the identification of vulnerability markers of the schizophrenic spectrum disorders in non-affected parents of schizophrenic patients compared with normal parents of normal subjects, this is, in subjects who are beyond the age of risk, therefore, they have low probability to manifest the disorder. Methodology. A total of 104 subjects (26 couples of non-affected parents of schizophrenic patients and 26 couples of normal parents of normal subjects matched for age and intellectual level) has been evaluated on behavioral and personality measures (psychometric schizotypy -O-LIFE-, personality disorders ¬IPDE-, general psychopathology -SCL-90- and locus of control -MHLC-) and on neuropsychological measures (attentional deficit -CPT-IP-, executive function TMT part B- and memory and verbal learning -CVLT -). Results. Parents of schizophrenic patients show significant higher scores in introvertive anhedonia factor, paranoid and avoidant personality disorder, general psychopathological characteristics and higher internal locus of control related to health, when compared with the parents of the control group. Moreover, parents of schizophrenic patients make more omission errors in the attentional task, show a higher proactive interference in the memory and verbal learning test and have a tendency to spend more time in the executive task. Results show that links between personality and neuropsychological characteristics are not relevant and the differences found between both sample groups do not show a clear trend. Conclusions. Parents of schizophrenic subjects present more negative schizotypic traits than normal parents. Introvertive anhedonia can be considered as a lower risk factor to the schizophrenia manifestation, because it is present in subjects who have low probability to manifest the disorder. The present study confirms that the paranoid disorder can be classified as one of the schizophrenic spectrum disorders. Patients' parents give more importance to internalism locus of control and to power of the others related to health. In general, they present more psychopathological characteristics than the control group. For the neuropsychological variables, it can be observed that parents of schizophrenic patients performed more poorly attentional task, they are slower in the anticipation, planification and flexibility giving the answers to an executive task. Verbal memory and learning markers do not differ between groups. Parents of schizophrenic patients show a higher proactive interference. Results show that the personality and the neuropsychological patterns are two different phenotypes related with the schizophrenia, which have not an important connection in subjects with those characteristics.