Educació ambiental: un enfocament metodològic en formació inicial del professorat d'Educació Primària

Abstract

Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educació Ambiental adreçada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educació per al Canvi. Amb la investigació que es presenta es pretén, a més, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teòric de l'Educació Ambiental i la seva transposició didàctica en la formació inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques d'aquest àmbit de l'educació. En primer lloc, es presenta una anàlisi del marc teòric que ha informat el desenvolupament de l'Educació Ambiental, la seva reorientació i reconceptualització en la dècada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendències actuals. A continuació es presenta l'anàlisi del nivell d'incorporació de l'Educació Ambiental, així com dels factors que en limiten o dificulten una plena integració, tant a nivell de l'etapa d'educació primària, com en la formació inicial del professorat. Es porta també a terme una revisió i una anàlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigació en Educació Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dèficit que existeix, particularment, en la investigació educativa en Educació Ambiental en la formació inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques. El propòsit concret de la investigació se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodològic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educació Ambiental en formació inicial del professorat; (ii) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del propi pensament dels estudiants. Aquest propòsit general ha portat la definició dels objectius d'investigació següents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodològic triaxial en la formació en Educació Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procés de reflexió, individual i col·lectiu, en els estudiants; (c) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del pensament dels estudiants i a través dels instruments utilitzats per a la reflexió; (d) valorar la metodologia triaxial en la formació en Educació Ambiental de futurs i futures mestres d'Educació Primària. Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integració de tres eixos processals: procés d'investigació, procés de reflexió i procés de treball cooperatiu, i és consistent amb el model teòric que s'exposa i es defensa en la investigació (el capítol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuració i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia) La investigació se situa en el paradigma interpretatiu d'investigació educativa i en una metodologia d'anàlisi qualitativa. La mostra l'ha constituïda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anàlisi han estat els instruments de reflexió, individual i col·lectiva, utilitzats en el curs. Destaquem l'ús d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexió col·lectiva, com l'aportació més rellevant en relació als instruments per a la reflexió. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anàlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigació, s'ha validat com a un instrument nuclear i eficaç per a la reflexió de grup, i per explorar i analitzar el procés de formació en Educació Ambiental i de la formació professional general del grup d'estudiants. La resta d'instruments han estat, bàsicament, qüestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produïts pels estudiants (propostes didàctiques en Educació Ambiental) i la memòria de la investigadora. La triangulació s'ha realitzat a través de tots els instruments. En la investigació es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procés d'anàlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets. L'anàlisi dels resultats ha permès dibuixar l'evolució del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anàlisi holística i multidimensional del seu procés de formació en Educació Ambiental. S'ha produït un canvi substancial en relació a la comprensió i assumpció dels components de l'Educació Ambiental: rellevància, holisme, educació crítica, educació en valors, capacitat de responsabilitat, d'acció i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procés hi ha una clara potenciació de qualitats dinàmiques. Al mateix temps, l'anàlisi revela la interdependència real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influència en la formació en Educació Ambiental del grup d'estudiants i en la construcció dels seus models didàctics. En la investigació es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodològic, basat en un procés triaxial, aplicat en la formació inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficàcia i rellevància en la seva formació en Educació Ambiental i, també, en la seva formació com a professionals investigadors, crítico- reflexius, amb capacitat d'innovació i amb un grau més alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferència i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia serà objecte de seguiment investigatiu amb el propòsit de trobar les orientacions pedagògiques més adequades a cada àmbit i situació, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalització Curricular dels estudis universitaris.

This thesis looks from the perspective of Environmental Education aimed at Sustainability and as a catalyst essence of Education for Change. It is also aimed, as a result of the research presented, at contributing to reducing the gap between the theoretical framework of Environmental Education and its didactic transposition to initial teacher training, as well as making significant contributions in the field of pedagogical approaches and methodological strategies in this field of education. Firstly, an analysis of the theoretical framework that has informed the development of Environmental Education is presented, as well as its reorientation and reconceptualisation during the 1990s, and current trends are debated. An analysis is then presented of the degree of incorporation of Environmental Education, as well as the factors that limit or make difficult its full integration, both at primary education level and in initial training of teachers. A revision and exhaustive analysis is also carried out of the current state of research into Environmental Education in Spain and internationally. Based on this, the deficit that exists particularly in the field of educational research in Environmental Education in initial teacher training is shown, especially in the field of pedagogical approaches and methodological strategies. The specific aim of the research is focused on (i) analysing the impact of a methodological focus (triaxial methodology) applied to an Environmental Education course in initial teacher training, and (ii) exploring the Environmental Education training process from the students' point of view. This general aim has led to the following research objectives being defined: (a) to design and apply a triaxial methodological focus in Environmental Education teacher training, (b) to design and apply the instruments that encourage the process of individual and collective reflection in students, (c) to explore the Environmental Education training process from the students' point of view and by means of the instruments used for reflection, and (d) to evaluate triaxial methodology in Environmental Education training for future Primary Education teachers. Interestingly, the triaxial methodology prepared and applied is based on the integration of three procedural axes - the research process, the reflection process and the co-operative work process - and is consistent with the theoretical model that is exposed and defended in the research (chapter 5 deals in particular with the design, structuring and development of the course based on this methodology). Research takes place within the interpretative paradigm of educational research and using a methodology of qualitative analysis. The sample consisted of a class group of 42 students in their third year of teacher training at the University of Girona. The analytical tools were the individual and collective reflection instruments used on the course. Worthy of special mention is the use of a group diary, especially designed and structured to encourage collective reflection as the most important contribution in terms of instruments for reflection. The group diary was the backbone instrument of the qualitative analysis methodology, and in the manner in which it was applied in this research, it has been shown to be valid as a nuclear and efficient instrument for group reflection, and for exploring and analysing the training process in Environmental Education and the general professional training of the group of students. The other instruments were basically individual questionnaires at different points on the course - the documents produced by the students (didactic proposals in Environmental Education) and the researcher's report. Triangulation took place using all the instruments. How the analysis process was carried out with each of the instruments and the results extracted are presented in detail in the research. Analysis of the results has enabled the evolution of the students' thought to be noted over the duration of the course and a holistic and multi-dimensional analysis to be made of their Environmental Education training process, i.e. its relevance, holism, critical education, education in values, capacity for responsibility, action and dealing with different points of view and perspectives. There is a clear empowering of dynamic qualities throughout the course. At the same time, the analysis shows the real and effective interdependence between the three processes comprising the triaxial methodology and the clear influence on Environmental Education training by the student group and on the construction of their didactic models. The research concludes, among other points, that the methodological focus, based on a triaxial process, applied to the initial training of a group of future teachers, has been highly efficient and important in their Environmental Education training and also in their training as critical/reflexive research professionals, with the ability to innovate and with a very high level of empowerment. It should be noted that triaxial methodology is shown with other opportunities for transfer and adaptability to other studies. The transferability of this methodology will be the objective of follow-up research with the aim of finding the pedagogical orientations that are most suitable to each field and situation, as it can make valuable contributions in the field of orienting university studies towards sustainability.