L'obra lingüística de Josep Calveras Santacana

Abstract

Durant les tres primeres dècades del segle XX Pompeu Fabra va establir els tres pilars bàsics de la norma de la llengua catalana: l'ortografia, la gramàtica i el diccionari. Aquest procés de fixació de la llengua va comptar amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Pocs anys després de publicar-se l'ortografia (1913-1917) i la gramàtica (1918) de l'IEC, el pare jesuïta Josep Calveras (1890-1964) es va posar a analitzar, des d'un punt de vista crític i teòric, els principis en què es basava la normativa del català. EI 1925 Josep Calveras publicava el seu primer llibre de caràcter lingüístic,sota el títol de La reconstrucció del llenguatge literari català. En aquest llibre elabora un discurs teòric sobre les característiques bàsiques de tota llengua estàndard, alhora que aplica els conceptes establerts a l'anàlisi del procés de construcció de la norma de la llengua catalana. Des de la publicació del seu primer llibre (1925) fins a l'última publicació lingüística (1936), Calveras insistirà a defensar la variació social i dialectal de lo llengua i a criticar l'estàndard per ser una creació artificial dels gramàtics.

For the first three decades of the 20th century Pompeu Fabra established the three basic props of the standard of the Catalan language: the ortography, the grammar and the dictionary. A few years after the ortography (1913-1917) and the grammar (1918) were published, the Jesuit Father Josep Calveras (1890-1964) began to analyse the theoretical bases of the standard. In 1925 Josep Calveras published the Reconstrucció del llenguatge literari català, in which he both defends the social and dialectal variation of the language and criticizes the standard since it is an artificial creation of the grammarians.