L'ús dels clítics pronominals del català i la seva adquisició per parlants de romanès i de tagal

Abstract

The thesis L’ús dels clítics pronominals del català i la seva adquisició per parlants de romanès i de tagal [The use of pronominal clitics in Catalan and their acquisition by Romanian and Tagalog speakers] analyzes the mechanisms of transfer from the L1 in the process of acquisition of Catalan (L2) in two groups of learners, one of which has Romanian and the other Tagalog as their native language. Our study lends support to the idea of transfer from the L1 to a second language in general, and, in particular, within the process of acquisition

of pronominal clitics from a Romance language (Catalan). The results show that the differences between the two groups are statistically significant and are attributable to the characteristics of the L1. Moreover, starting from a detailed description of the grammar of pronominal clitics in the three languages involved, we define the specific grammatical aspects of the Tagalog and Romanian languages that can have an influence on certain productions and on certain errors in the use of pronominal clitics in Catalan, within the process of acquisition of

this Romance language as L2. In the theoretical domain, we started from studies on functional markedness to determine four reference terms that allowed us to carry out a systematized study of the difficulties in acquisition of the use of Catalan clitic pronouns according to their complexity and their degree of grammaticalization.

La tesi L’ús dels clítics pronominals del català i la seva adquisició per parlants de romanès i de tagal analitza els mecanismes de transferència de la L1 en el procés d’adquisició del català (L2) en dos grups d’aprenents que tenen un el romanès i l’altre el tagal com a llengües maternes. El nostre estudi dóna suport a la idea de la transferència de la L1 a una segona llengua en general, i, en particular, dins del procés d’adquisició dels clítics pronominals d’una llengua romànica (el català). Els resultats mostren que les diferències entre els dos grups són estadísticament significatives i poden ser atribuïdes a les característiques de la L1. A més, a partir d’una descripció detallada de la gramàtica dels clítics pronominals en les tres llengües implicades, definim els aspectes gramaticals concrets de les llengües tagala i romanesa que poden influir en certes produccions i en certs errors en l’ús dels clítics pronominals del català, dins del

procés d’adquisició d’aquesta llengua romànica com a L2. En l’àmbit teòric, hem partit d’estudis sobre marcatge funcional per determinar quatre termes de referència que ens permeten un estudi sistematitzat de les dificultats d’adquisició de l’ús dels pronoms clítics catalans en funció de la seva complexitat i del seu grau de gramaticalització.