Ramon Esquerra (1909-1938?): geografia vital i crítica d'un esperit comparatista

Abstract

La intenció d'aquesta tesi ha estat analitzar la dimensió biogràfica i crítica de Ramon Esquerra (1909-1938?). Es pretén arribar a la seva teoria a través de la seva pràctica, reconstruir el pensament global d'Esquerra a partir de l'obra dispersa que ens ha llegat i deixar constància d'un pensament literari -un pensament que mai no formularia de manera completa, però que existia i evolucionava a través de la ressenya de les obres d'altri o de la publicació de manuals i estudis-. L'activitat vital i professional de Ramon Esquerra parteix d'una autèntica passió per la literatura i la crítica literària. Aquesta activitat s'articula principalment i té el seu fruit en el camp del periodisme, la traducció i la docència. En tots tres camps, es revela com a intermediari i peça fonamental en la difusió de la literatura occidental i universal a Catalunya, que introdueix, primer, a través d'una crítica comparatista intuïtiva i, després, a través del model francès de la literatura comparada d'entreguerres, que disciplina la primera i en canvia bona part dels centres d'interès.

The aim of this thesis was to analyse the biographical and critical dimension of Ramon Esquerra (1909-1938?). My intention was to arrive at his theory by way of his practice, reconstructing Esquerra's global thinking from the disperse work he left behind. The idea was to present a style of literary thinking - a style of thinking that he would never come to formulate completely, but which existed and evolved through the review of others' works and the publication of manuals and studies. Ramon Esquerra's life and career were based on a true passion for literature and literary criticism. This mainly manifested itself and bore fruit in the fields of journalism, translation and teaching. In all three fields, he reveals himself to be an intermediary and a fundamental party in the diffusion of western and universal literature in Catalonia, which he introduced, firstly, through an intuitive comparatist criticism, and later by means of the French model of comparative literature from the interwar period, which disciplined the former and changed its focus of interest.