L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2012-02-02T12:24:54Z
dc.date.available
2012-02-02T12:24:54Z
dc.date.issued
2005
dc.identifier.citation
Batllori Dillet, M., i Suñer, A. (2005). L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera. A ‘Contribucions a Congressos (D-FL)’. Girona: Universitat. [Consulta: 2 febrer 2012]. Disponible a: http://hdl.handle.net/10256/3956
dc.identifier.uri
dc.description
Comunicació presentada a: Simposi Internacional Vers una Sintaxi Històrica del Català: metodologia i objectius (3r: 2005: La Nucia, Alacant)
dc.description.abstract
Tradicionalment els gramàtics hem agrupat sota el rètol d’oracions consecutives estructures molt diverses que tenen en comú el fet que la segona de les dues proposicions relacionades expressa la conseqüència del que es diu a la primera. Dins d’aquestes estructures s’han distingit dos grans grups. D’una banda, les anomenades consecutives paratàctiques o il·latives, on la relació lògica establerta entre les dues proposicions té caràcter asindètic o bé es codifica mitjançant un marcador discursiu i, de l’altra, les consecutives subordinades, on la proposició que expressa la conseqüència s’introdueix a través de nexos subordinants. En aquest article volem tractar l’evolució d’un tipus d’oracions consecutives subordinades, les anomenades consecutives d’intensitat-manera que il·lustrem amb els exemples de català medieval
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.relation.ispartofseries
Contribucions a Congressos (D-FL)
dc.rights
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons: Reconeixement – No comercial – Sense obra derivada (by-nc-nd)
dc.rights.uri
dc.subject
dc.title
L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera
dc.type
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess