DUGiDocsLa ràdio que parlava femení
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2011-09-13T15:43:34Z
dc.date.available
2011-09-13T15:43:34Z
dc.date.issued
2011-06
dc.identifier.citation
Universitat de Girona.(2011). La ràdio que parlava femení. A 'Engega núm. 18'. Girona: Universitat. [Consulta 20 setembre 2011]. Disponible a: http://hdl.handle.net/10256/3558
dc.identifier.issn
1988-3161
dc.identifier.other
DL Gi.835-2008
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
El moment més dolç de la radiodifusió, als anys cinquanta del segle XX, va produir a Espanya fins i tot una pel·lícula de gran èxit: Historias de la radio. Si consideréssim el mitjà des del relat que apareix a la pel·lícula, obtindríem com a resultat que la ràdio només tenia veu masculina. Sílvia Espinosa demostra a Locutores i dones: les veus oblidades de la ràdio a Girona que l'accent masculí no era l'únic i reivindica la importància d'unes veus femenines que han estat oblidades.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de Girona. Servei de Publicacions
dc.relation.ispartofseries
Engega núm. 18
dc.rights
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons: Reconeixement (by)
dc.rights.uri
dc.source
RACO
dc.title
La ràdio que parlava femení
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess