Els menors i el contracte amb les xarxes socials

Compartir
El treball examina la capacitat dels menors per concloure contractes amb plataformes en línia que ofereixen serveis digitals de xarxa social, els quals permeten crear, compartir i visualitzar continguts, així com interactuar amb altres usuaris. Aquests contractes impliquen, a més, el consentiment dels menors pel tractament de dades personals. S’analitza el marc jurídic de la capacitat d’obrar dels menors, destacant que, més enllà dels supòsits en què la llei fixa una edat mínima, l’article 211‑5.b del Codi Civil de Catalunya els permet realitzar actes propis de l’edat segons els usos socials, disposició paral·lela a l’article 1263 CC i altres drets territorials. La doctrina i la jurisprudència vinculen aquesta conformitat social a les conseqüències econòmiques del negoci i a la transcendència jurídica de les obligacions, especialment quan són de tracte successiu. En dret comparat (França, Alemanya, Itàlia) preval l’avaluació dels riscos per a la integritat física i els drets fonamentals. Finalment, s’examina si els menors poden consentir el tractament de dades que constitueix la contraprestació del servei digital ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0